Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
'''Francesc de Cordelles i Ramanyer''', Abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
 
Va néixer a Barcelona el 1650 (morí a Gerri el 1739<ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>). Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del [[Col·legi de Cordelles]]. Un avantpassat seu, el Canonge '''[[Jaume Cordelles i Oms]]''', havia estat el '''79è President de la Generalitat de Catalunya'''. La seva trajectòria combina, com en altres casos (Francesc de Copons i de Vilaplana, abat de Ripoll (1633-1651)), la vesant eclesiàstica amb la vesant política. Francesc de Cordelles sense deixar mai de ser l'abat benedictí de Gerri, va protagonitzar, en primera fila de la política catalana, els esdeveniments que portarien a la desfeta dels partidaris de l'Arxiduc d'Àustria i al Decret de Nova-planta que significava la destrucció de les institucions d'autogovern de Catalunya.
 
== Família ==
==Carrera eclesiàstica==
 
Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir que havia estat cremat porel 1711 pels soldats del comte de Moret militar de l'exèrcit francès de Felip d'Anjou el 1711, que dispersàrequisà els seus còdecs i biblioteques, destruí l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216 </ref>. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir <ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>.
 
==Carrera política durant la guerra de Successió==
468

modificacions