Obre el menú principal

Canvis

Compromès en tot moment amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del [[Braç Eclesiàstic]] l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després que es retiressin els anglesos, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la [[Guerra a Ultrança]] contra els borbònics<ref>Aquest càrrec li corresponia a l’arquebisbe de Tarragona que s’hauria passat al bàndol filipista</ref>. El 9 de juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir la constitució d'una junta de govern de trenta-sis persones. Del Braç eclesiàstic s'hi van integrar els eclesiàstics austriacistes més militants, encapçalats per Francesc de Cordelles <ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref>. El 27 de febrer de 1714 es va elegir una nova junta de govern de 24 membres, amb quatre juntes. L'abat Cordelles formava part de la Junta Consultiva<ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref>.
 
==Retirada de la vida política yi tornada al Monestir de Gerri==
Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons uns notarials de l'Arxiu Històric Comarcal de Sort (AHCS 517 1738 88v-89r) L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat: Francesc de Copons i de Cordelles, Maria Anna de Copons i de Cordelles, baronessa d'Eroles i Josepa de Copons i de Cordelles.;<ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>
 
718.581

modificacions