Diferència entre revisions de la pàgina «Mefistofele»

m
Corregit: -en que van +en què van
m (Corregit: -en que van +en què van)
El personatge més aconseguit i interessant és, indubtablement, la figura del protagonista, Mefistofele, primera gran figura demoníaca
de l'òpera italiana de finals del segle: la primera que s'oposa a la divinitat (en aquest cas, i per raó de la seva personalitat, directament) i la primera que expressa manifestament el seu menyspreu davant l'amor, fins aleshores mite intocable de l'òpera romàntica.
En aquests dos aspectes Mefistofele és el precursor de Yago, de l'''[[Otello (Verdi)|Otello]]'' verdià, que al seu torn influiria en els autors [[veristes]] i, encara que lateralment, en la figura de Scarpia, de la ''[[Tosca]]'' de [[Puccini]]. Boito, que va alternar la seva dedicació a la música amb l'activitat literària, sempre es va creure millor dotat per aquesta que per a la primera i, no obstant això, encara que cap comentarista italià vol reconèixer-ho és molt possible que la seva personalitat musical influís en l'últim Verdi pel contacte constant en quequè van estar tots dos compositors des que van iniciar la revisió de ''[[Simon Boccanegra]]'' (1881) i després la composició de les dues grans òperes finals de Verdi: ''Otello'' i ''[[Falstaff (Verdi)|Falstaff]]'', utilitzant els magistrals llibrets de Boito.<ref name="LV1987" />
 
''Mefistofele'' se sosté fermament en el repertori internacional gràcies a la personalitat de les seves melodies i la seva espectacularitat coral, i no pel fet que sigui la versió més completa del ''Faust'' de Goethe que existeix en el camp de l'òpera vigent. En el fons, per molt que s'hagi insistit en els valors literaris de les òperes, aquestes acaben triomfant o enfonsant-se per la música. I aquesta, en ''Mefistofele'' és el seu principal atractiu.<ref name="LV1987" />
1.134.012

modificacions