Falsabilitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -en que les +en què les
Línia 86:
===Matemàtiques===
 
Molts filòsofs creuen que les matemàtiques no són experimentalment falsables, i per tant no és una ciència segons la definició de Karl Popper.<ref>{{ref-llibre | títol = Out of Their Minds: The Lives and Discoveries of 15 Great Computer Scientists | autor = Shasha, Dennis Elliot; Lazere, Cathy A. | editorial = Springer | any = 1998 | pàgines = 228}}</ref> No obstant això, en la dècada de 1930 el teoremes de Gödel van convèncer a molts matemàtics en quequè les atemàtiques no poden ser reduïdes a la lògica, i Karl Popper va arribar a la conclusió que "les teories matemàtiques són més, com les de la física i la biologia, hipotètic-deductiu:. la matemàtica pura per tant resulta ser molt més propera a les ciències naturals que a les hipòtesis, que són conjectures".<ref>Popper 1995, p. 56</ref> Altres pensadors, en particular Imre Lakatos, han sol·licitat una versió del falsacionisme a la matemàtica mateixa.
 
Com totes les ciències formals, les matemàtiques no es refereix a la validesa de les teories basades en observacions en el món empíric, sinó més aviat, la matemàtica s'ocupa de l'estudi teòric i abstracte de temes com ara la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi. Els mètodes de les ciències matemàtiques, però, s'aplica a la construcció i prova de models científics que s'ocupen de la realitat observable. Albert Einstein va dir que "pel que fa a les lleis de la matemàtica es refereixen a la realitat, no són certes, i en tant que són certes, no es refereixen a la realitat".<ref name=certain>Einstein, p. 28.[[The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences]]''.</ref>