Vinàlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç amb Wissowa
m Corregit: -basant-se en que +basant-se en el fet que
Línia 13:
Tradicionalment havia estat una celebració per la fertilitat dins l'àrea de tot el [[Latium]]. A Roma les hortes i les vinyes, que en aquesta època ja mostraven el fruit en la seva esplendor, es consagraven invocant a ''Venus Obsequens'', la forma més antiga d'aquesta divinitat.<ref>Eden, P.T., "Venus and the Cabbage", ed. Hermes, 91, 1963, p. 451</ref> En la mitologia romana, aquest dia rememorava el compliment d'una prometença feta pels membres de l'antiga lliga llatina promoguda per Enees, el qual havia oferit tot el vi de la collita d'aquell any a Júpiter si els concedia la victòria en la guerra contra els [[etruscs]]. Segons algunes fonts la guerra havia començat perquè Mezentius, el tirà que governava els etruscs, havia reclamat per a ell el vi d'aquell any. Els romans van derrotar a Mezentius i van complir la seva promesa.<ref>John Conington, "Commentary on Vergil's Aeneid", Volum 1, llibre 3, p.66</ref>
 
Els historiadors romans difereixen pel que fa al déu qui presidia la festa. [[Marc Terenci Varró]] deia que tant la vinàlia urbana com la rústica estaven consagrades a Júpiter, del qui depenien les collites. [[Plini el Vell]] compartia aquesta opinió basant-se en el fet que era el ''flamen dialis'' l'encarregat de collir el primer carroll de raïm i el qui dirigia el ritual del sacrifici.<ref>[[Plini el Vell]], "Naturalis Historia" 18, 287</ref> Això no obstant, a la pràctica, la festa tenia molts lligams populars amb Venus i alguns dels ritus es feien als temples que tenia dedicats aquesta deessa. La víctima sacrificial que oferia el sacerdot de Júpiter era un anyell femella i això podria ser un prova que demostraria una connexió amb un ritual, més antic que el de Júpiter, potser no relacionat directament amb Venus però si amb una divinitat arcaica femenina invocada com a protectora dels fruits de la terra.<ref>John Scheid, "Sacrifices for Gods and Ancestors", en: A Companion to Roman Religion, ed,Blackwell, 2007, p. 264, 266.</ref><ref>Michael Lipka, "Roman Gods: A Conceptual Approach", ed,Brill, 2009, p. 42; citant a Varró, "De Lingua Latina", 6. 16; la negació explícita que fa Varró respecte a la relació amb Venus implica la consciència de al seu temps estava molt estesa l'opinió contrària. Lipka creu que aquesta aparent ambigüitat en la tradició romana és un exemple dels cultes a déus amb funcions complementàries reunits en una sola festa</ref> [[Sext Pompeu Fest]] en va fer un relat sobre els orígens i evolució d'aquesta festa.<ref>[[Sext Pompeu Fest]] "De Verborum Significatione" 265, "Epítome de Pau diaca" 58</ref>
 
==Referències==