Obre el menú principal

Canvis

1.291 bytes afegits ,  fa 3 anys
afegeixo dades i referència
{{vegeu|el personatge mitològic|Mèmnon}}
[[Fitxer:Eos Memnon Louvre G115.jpg|thumb|dreta|Mèmnon, gravat de Bernard Picart.]]Segons la [[mitologia grega]], '''Mèmnon'''<ref name="Ovidi">{{ref-llibre|cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, V. III |url=http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932 }} p. 65 </ref> [grec antic: &#924;&#8051;&#956;&#957;&#969;&#957; -&#8051;&#956;&#957;&#959;&#957;&#959;&#962;. Llatí: M&#277;mn&#333;n -&#335;n&#301;s] fou un rei d'[[Etiòpia]], fill de [[Titonos]] i d'[[Eos]]. AcudíVa enser ajut de [[Príam]] durant la [[guerra de Troia]]. En un combat matà [[Antíloc (fill de Nèstor)|Antíloc]], fill de [[Nèstor (mitologia)|Nèstor]], però llavors s'hagué d'enfrontar amb [[Aquil·les]] i fou vençut i mortcriat per l'heroi. Els antics suposaven que la [[rosada]] s'originà en les [[llàgrimes]] d'[[Eos]], [[deessa]] de l'[[AuroraHespèrides (mitologianimfes)|auroraHespèrides]], que plorava per la mort del seu fill.<ref name="Ovidi"/><ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0041857&BATE=M%25C3%25A8mnon Mèmnon] in: [[Enciclopèdia Catalana]]</ref>
 
Acudí en ajut de [[Príam]], el seu oncle, durant la [[guerra de Troia]]. En un combat matà [[Antíloc (fill de Nèstor)|Antíloc]], fill de [[Nèstor (mitologia)|Nèstor]], però llavors s'hagué d'enfrontar amb [[Aquil·les]] i fou vençut i mort per l'heroi. Els antics suposaven que la [[rosada]] s'originà en les [[llàgrimes]] d'[[Eos]], [[deessa]] de l'[[Aurora (mitologia)|aurora]], que plorava per la mort del seu fill.<ref name="Ovidi"/><ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0041857&BATE=M%25C3%25A8mnon Mèmnon] in: [[Enciclopèdia Catalana]]</ref>
 
Una tradició situa la tomba de Mèmnon a la desembocadura del riu Esep, a l'[[Hel·lespont]]. Cada any es reunien allà uns ocells que ploraven la mort de l'heroi. Els ocells, anomenats Memnònides, es deia que eren els companys de Mèmnon que van ser transformats després de la seva mort, o bé que eren les seves cendres, que d'aquesta forma havien adquirit la immortalitat. Els ocells es dividien cada any en dos grups que lluitaven entre ells, fins que la meitat sucumbia.
 
Hi ha diverses tradicions sobre la pàtria de Mèmnon, ja que es diu que era nascut a [[Síria (regió)|Síria]], o a [[Susa (Iran)|Susa]], o a la [[Bactriana]], a l'Àsia interior. També podia haver nascut a [[Egipte antic|Egipte]], a [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. Aquesta identificació que el fa egipci va portar a anomenar [[Colossos de Mèmnon]] unes colossals estàtues d'[[Amenofis III]], i es deia que quan els primers raigs de l'aurora il·luminaven les estàtues sortia d'elles una música melodiosa que saludava la llum que l'enviava la seva mare.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=355|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
==Notes==
27.034

modificacions