Justinià I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 217.125.151.95. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m Corregit: en que la > en la idea que la
Línia 110:
 
=== Persecució de pagans i heretges ===
La política religiosa de Justinià reflectia la convicció imperial basada en la idea que la unitat de l'Imperi pressuposava necessàriament la unitat de la fe; i això comportava indubtablement que aquesta fe tan sols podia ser l'[[Església Ortodoxa|ortodoxa]]. Aquells que professessin una fe diferent, sofririen directament el procés iniciat en la legislació imperial, que des de [[Constanci II]] continuava fins aquells moments amb vigor. El [[Corpus Juris Civilis|Còdex]] recollia dues lleis<ref>''Codex'', I., XI. 9 i 10</ref> que decretaven la destrucció total del [[paganisme]], fins i tot a la vida civil, i les seves disposicions serien aplicades amb virulència. Les fonts contemporànies ([[Joan Malales]], [[Teòfanes el Confessor|Teòfanes]] i Joan d'Efes) deixen constància de grans persecucions contra els no cristians, fins i tot contra gent de les altes esferes.
 
Tal vegada el fet més lamentable va succeir al [[529]] quan l'[[Acadèmia|Acadèmia Platònica]] d'[[Atenes]], fundada al ca. [[387]] aC per [[Plató]], va passar a mans de l'Estat per ordre de Justinià, aconseguint així l'extinció real d'aquesta escola de pensament hel·lenista. El paganisme fou activament reprimit. Tan sols a [[Àsia Menor]], Joan d'Efes afirmava haver convertit 70.000 pagans.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient chretien'', II., 1897, 482</ref> També a altres pobles se'ls imposà el cristianisme, com ara: els [[hèruls]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=II.14}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 20</ref> els [[huns]] de les vores del [[Riu Don]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.4}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 23</ref> els [[abasigis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.3}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 22</ref> i els [[tzani]] del [[Caucas]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.15}}</ref>