Física experimental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: en que la > en què la |
||
Línia 7:
== Història ==
Com a camp independent, la física experimental es va establir a l'[[Europa]] moderna, durant la Revolució Científica, per físics com [[Galileu Galilei]], [[Christiaan Huygens]], [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]] i Sir [[Isaac Newton]]. A principis del [[segle XVII]], Galileu va fer un ampli ús de l'experimentació per validar les teories físiques, idea clau del [[mètode científic]] modern. Galileu formulà i provà amb èxit diversos resultats en la dinàmica, en particular, les lleis de la [[inèrcia]], que més tard es va convertir en la primera de les [[Lleis de Newton]]. En les ''dues noves ciències'' de Galileu, un diàleg entre els personatges Simplici i Salviati discutien el moviment d'un vaixell com un marc en moviment i la forma en
La física experimental es considera que va culminar amb la publicació de la ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' en 1687 per Sir Isaac Newton, detallant dues teories físiques integrals i reeixides: [[les lleis del moviment de Newton]], de la qual sorgeixen [[mecànica clàssica]] i [[Llei de la gravitació universal]], que descriu la [[força fonamental]] de la [[densitat]]. Ambdues teories són concordants amb l'experiment. El ''Principia'' també va incloure diverses teories de la [[dinàmica de fluids]].
|