Revisió del 19:43, 18 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 00:20, 17 feb 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.773 edits m Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB Edició següent →
Línia 1: {{2L\|data=febrer de 2013}} [[Fitxer: 8_reales_de_México_de_1848_(falsa)(anverso_y_reverso).jpg\|~~right~~dreta\|230px\|thumb\|Moneda falsa antiga. Les monedes eren elaborades en metalls vils (en aquest cas coure) i després eren recobertes amb metall preciós (en aquest cas plata) per ser posades en circulació. No obstant això, amb l'ús anaven perdent el recobriment, de manera que acabaven sent detectades per la gent.]] La '''moneda falsificada''' és la que es produeix sense la conformitat legal de l'Estat o govern que representa i que imita o s'assembla a la moneda real, prou com per fer-la passar per l'original. La producció o l'ús de moneda falsificada és una forma de [[frau]]. [[Fitxer: Rmcoinmolds.jpg\|~~right~~dreta\|230px\|thumb\|Les monedes romanes s'encunyaven, aquestes monedes estan fetes en motlle de forja per tant.. són falsificades.]] La falsificació de moneda és probablement tan antiga com l'ús dels diners. Abans de la introducció del [[paper moneda]], el mètode més estès era la barreja de metalls base com són l'[[or]] i la [[plata]] canviant-los per altres de menys valor. En l'actualitat el més habitual és la impressió de bitllets falsos, o la impressió de [[lletra de canvi\|documents]] per part d'impressors legítims però amb contingut fals. [[Fitxer: 2 reales de 1858 (anverso)(falsa).JPG\|esquerra\|230px\|thumb\|Antiga moneda falsa de llautó.]] [[Fitxer: 1 peso de México de 1924 (plata) y 1935 (falso).JPG\|~~right~~dreta\|230px\|thumb\|Monedes d'1 peso mexicà: l'autèntica (esquerra) encunyada en plata i la falsa (dreta) en alumini amb un forat per treure de la circulació.]] [[Fitxer: 20 centavos de México de 1935 (plata) y 1939 (falsa).JPG\|230px\|thumb\|Monedes de 20 centaus de pes mexicà: l'autèntica (esquerra) encunyada en plata i la falsa (dreta) en calamina.]] Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els [[nazis]] van falsificar lliures britàniques i dòlars nord-americans. Actualment alguns dels millors bitllets falsificats són denominats '' Super-dòlars'' a causa de la seva elevada qualitat, i semblança als bitllets originals. Cada any el [[Banc Central Europeu]] retira centenars de milers de bitllets d'euros falsificats registrant a la zona euro 387.000 bitllets falsos en el primer semestre del 2010<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/economia/billetes-falsificados-euro-retirados-BCE-caen-junio/20100719cdscdseco_5/cdseco/ - Notícia de Cincodias.com El BCE retira centenars de milers d'euros]</ref> Són molts els mitjans pels quals, al llarg de la història, s'ha tractat de falsificar el mitjà de pagament legal dels països. A cada invent per aconseguir-ho, les autoritats oposen un sistema que faci més difícil la falsificació. ==Efectes perjudicials dels bitllets falsos== Entre els efectes perjudicials dels bitllets falsos destaquen:<ref name="homepages.gac.edu"> {{ref-llibre\|url = http://homepages.gac.edu/~wolfe/J-term/money-2004/talks/nfarlee.ppt \|títol = Counterfaiting of American Currency\| consulta = 2007.06.12\|pàgines = 13}}</ref><ref name="William F Hummel">{{ref-llibre\|url = http://wfhummel.cnchost.com/counterfeiting.html \|títol = Counterfait Money, Who Takes the Hit? \| editorial = William F Hummel\| consulta = 2007.06.12}}</ref> * Una reducció del valor "real" dels diners, en incrementar els preus a causa de la [[inflació]] pel fet que hi ha més diners en circulació en l'economia del país. * Un descens en l'acceptabilitat del paper moneda Línia 35: == Fets Històrics Antics == Els antics maies utilitzaven ametlles de cacau com a moneda de pagament en les seves transaccions comercials. No obstant això, s'ha descobert que en alguns llocs van circular ametlles "falses" farcides amb sorra o fang.<ref> [http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lhr/perez_e_a/capitulo2.pdf captol II] </ref> Van ser famosos els '' duros sevillanos '', que estaven fets d'un aliatge de [[plata]] de major valor que l'aliatge dels de curs legal. Tenien l'"F" d'Alfonso més curta i 22 ratlles en ~~lloc~~comptes de les 21 oficials, dins l'escut de les flors de llis del revers.<ref name="Sugra1999"/><ref name="Um1992">{{ref-llibre\|títol=duros sevillanos\|url= http://sevillamisteriosyleyendas.blogspot.com.es/2010/05/los-duros-sevillanos.html \| consulta=19 April 2012\|any=1992\| editorial=sevillamisterios\|isbn=}}</ref><ref name="ABC">{{ref-llibre\|autor=ABC\|títol=duros sevillanos\|url= http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1908/07/17/007.html \| consulta=19 April 2012\|any=1906\| editorial=ABC\|isbn=}}</ref> Els '' [[duro]]s sevillanos '' van ser tan famosos que fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix l'expressió:<ref name="Sugra1999">{{ref-llibre\|autor=Josep M. Sugranyes\|títol=Garbellada de Refranys: Aires de Sere En La Nostra Parla\|url= http://books.google.com/books?id=boB8jBknSwkC&pg=PA12\| consulta=19 April 2012\|data=1 January 1999\| editorial=Cossetània Edicions\|isbn=978-84-89890-47-3\|pàgines=12–}}</ref> {{cita\|Ets més fals que un duro sevillano}} Línia 44: Tant a [[Amèrica]] com a [[Europa]], és molt comú tant l'ús de monedes bimetàl·liques, o d'aliatges de gran valor, en el cas específic de països com [[Xile]], [[Colòmbia]], [[Mèxic]], [[Perú]] entre d'altres es presenta l'ingrés de monedes falsificades de les denominacions bimetàl·liques que es fan amb un cospel de menor qualitat a l'usat per les cases d'encunyació oficials, o en el cas de monedes d'alta denominació com el cas concret de Colòmbia, on es va haver de retirar de circulació la moneda de 1000 pesos pel fet que la quantitat circulant de monedes falses superaven a les autèntiques, originant casos com a la ciutat d'Arauca, capital del departament d'[[Arauca]], on ni tan sols els [[banc (empresa)\|bancs]] volien rebre quantitats on hi entressin aquestes monedes,<ref>http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-472795</ref><ref>http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-860321</ref><ref>http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-1300494</ref> per la por de ser estafats, com a conseqüència de l'excessiva laxitud i lleugeresa amb la qual les autoritats colombianes van actuar davant aquest cas. == Referències == {{referències\|2}} Línia 50: {{commonscat}} * [http://www.juntadeandalucia.es/averroes/colegiojabalquinto/expo8b.htm duro sevillano] * [http://www.todocoleccion.net/espana-5-pesetas-falsa-epoca-plata-duro-sevillano-no-coincidente-1890-pgl~x31151475 plata-duro-sevillano] * [http://www.banxico.org.mx/divulgacion/billetes-y-monedas/caracteristicas-billetes-mone.html#Quehacersisesospechadelaautenticidaddeunbilleteomoneda Falsificació], Banc de Mèxic. {{Autoritat}} {{ORDENA:Moneda Falsificada}} [[Categoria:Monedes]]

Moneda falsificada: diferència entre les revisions