Dimensions extres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Encara treballant-hi ...
Línia 16:
<span class="cx-segment" data-segmentid="429"></span>La realització fenomenològica més coneguda de les dimensions extra grans la dona el model ADD, proposat per [[Nima Arkani-Hamed]], [[:en:Savas_Dimopoulos|Savas Dimopoulos]], i [[:en:Gia_Dvali|Gia Dvali]] el 1998. La motivació principal del model ADD és solucionar el [[:en:Hierarchy_problem|problema de jerarquia]], i.e. la debilitat de la gravetat comparada amb les altres forces. Aquesta teoria requereix que els camps del [[Model estàndard de física de partícules|Model Estàndard]] siguin limitats a una brana 4-dimensional, mentre la gravetat es propaga en diverses dimensions espacials addicionals que són grans comparades amb l'[[escala de Planck]].
 
Resultats de l'LHC no semblen donar suport el model fins ara [3]. Tanmateix la gamma d'operació del LHC (4 TeV) cobreix només una part petita de la gamma pronosticada per evidenciar el model ADD (d'uns quants TeV a 10<sup>16</sup> TeV). La col·laboració del satèl·lit Fermi-LAT va publicar el 2012 límits en el model ADD a partir d'observacions d'[[Estrella de neutrons|estrelles de neutrons]]. Si l'escala d'unificació és a un TeV, llavors per n < 4, els resultats implicaven que la topologia de compactificació era més complicada que un torus, i.e., totes les dimensions extres grans tenint la mateixa mida. Per dimensions ADD planes de la mateixa mida, els límits més baixos són compatibles amb n ≥ 4. Els resultats són més constrinyents que els límits de l'LHC, per a n<4.
 
== Model Randall-Sundrum ==