Hospital Clínic de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Universitat de Harvard > Universitat Harvard
m Corregit: en que destacava > en què destacava
Línia 62:
Durant la [[dècada dels 20]] i [[Dècada dels 30|dels 30]], cada vegada que hi havia una innovació important mèdica, el Clínic ràpidament l'adoptés. Un cas destacable fou el de la introducció de la [[insulina]]. [[Rossend Carrasco i Formiguera]], germà del [[polític]] [[Manuel Carrasco i Formiguera]], gaudia d'una beca de la Mancomunitat estudiant a la [[Universitat Harvard]]. Durant la seva estada, [[Frederick Banting]] i Charles Best investigaven el funcionament del [[pàncrees]] i els faltava poc per identificar la insulina, després de fer la descoberta, la van presentar en una conferència de la Societat Fisiològica Americana. Quan el metge català va retornar a [[Catalunya]] va col·laborar amb Pere González, [[farmacèutic]] del Laboratori Municipal, i van obtenir les primeres dosis d'insulina, que poc després les injectarien, per primer cop a [[Europa]], a un pacient [[diabètic]] humà (Francesc Pons, de 20 anys).<ref>{{GEC |id= 0015285 |nom= Rossend Carrasco i Formiguera |consulta= 4 abril 2015}}</ref>{{sfn|Solé|Camarasa|febrer del 2015|p=36}}
 
Durant aquests anys, les especialitats en quequè destacava el Clínic eren la investigació, fisiològica i bioquímica, del [[sistema digestiu]], hormonal i nerviós de les funcions nutricionals. També destacava en la ginecologia i obstetrícia, col·laborant a reduir les elevades xifres de [[mortalitat infantil]] i [[postpart]] que hi havia en aquella època. Juntament amb la [[Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona|Casa de Maternitat]] i els serveis municipals de maternologia, que es beneficiaven dels avenços del Clínic, aquesta causa de mort per a nens i mares disminuiria de forma important.{{sfn|Solé|Camarasa|febrer del 2015|p=36}}
 
Per altra banda, des de la [[Primera Guerra Mundial]], també s'hi va desenvolupar un important servei de [[traumatologia]]. En aquesta branca del Clínic s'hi tractaven les fractures, que eren força habituals per les condicions laborals del moment. A diferència d'altres branques de la medicina, com la [[cirurgia]], la traumatologia estava força estancada des de la Gran Guerra. Fou després de la [[Guerra del Rif]] que un metge militar català que hi havia agafat experiència, [[Joaquim Trias i Pujol]], va decidir millorar-ne la praxis. Amb un altre metge, Jimeno Vidal, van viatjar a Viena a visitar un expert en la matèria, el doctor Buhler, i quan van tornar van organitzar el primer dispensari de traumatologia de l'Estat espanyol, a partir del qual, de mica en mica, s'establirien diferents especialitats.{{sfn|Solé|Camarasa|febrer del 2015|p=37-38}}