Trípoli: diferència entre les revisions

'''Trípoli''' (en {{lang-ar|àrab '''طرابلس'''}},  ''Ṭarābulus'', pronunciat ''Ṭrābləs ''en [[libi vernacular]]; també anomenada {{lang|ar|'''طرابلس الغرب'''}},  ''Ṭarābulus al-Ḡarb'', 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de [[Trípoli (Líban)|Trípoli de Síria]], al [[Líban]]—, i '''''Trípoli de Berberia''''', nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la [[sha'biyah|''xabiyya'']] de Trípoli i la ciutat més gran de [[Líbia]]. La població és d'1.682.000 habitants (2004). La ciutat és al nord-oest del país al final del [[desert]] i al centre d'un [[oasi]], en un punt de terra rocosa que es projecta al [[mar Mediterrani]] formant una badia. Trípoli és el principal port marítim on s'efectuen les tres quartes parts del comerç exterior. És el major centre industrial (alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques) i comercial de Líbia. És també la seu del govern i de la [[Universitat d'Alfateh]], fundada el [[1973]]. En vista de la llarga història de la ciutat, molts indrets de Trípoli tenen un gran interès arqueològic. El clima és típicament mediterrani: estius calents i secs, hiverns frescos, i algunes modestes precipitacions. Consta de dos nuclis diferents: l'antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d'aire europeu, construïda durant l'ocupació [[Itàlia|italiana]].

Trípoli fou fundada al [[segle VII aC]] pels [[fenicis]], que l'anomenaven ''Oea''.<ref>{{ref-llibre| cognom=Hopkins | nom=Daniel J | any=1997| títol=Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index) | editorial=[[Merriam-Webster]] | isbn=0-8777-9546-0 }}</ref> Va passar a mans romanes cap al segle II aC, i fou una de les tres ciutats de la regió de Trípoli (de ''Tripolis'' = 'tres ciutats') o Tripolitana (amb Sabratha i [[Leptis Magna]]), amb una economia pròspera. La ciutat estava a uns km a l'oest de Leptis Magna, i tenia un port petit però ben protegit. Els romans la van engrandir, però va conservar el nom d'''Oea'' fins al segle III.

El 642, [[Amr ibn al-As]], quan encara no s'havia acabat la conquesta d'Egipte (que va acabar el 645), va avançar des d'Alexandria i va conquerir la [[ciutat de Barca]] creuant les fortaleses d{{'}}''Apol·lònia Sozusa'' (Sus), ''Paraetorium'' ([[Marsa Matruh]]) i ''Ptolemaïs'' (Tulamayta), arribant fins a Tauchira (Tukra). Amr tenia com a objectiu Trípoli i va llençar una segona incursió a la segona part de l'any 642; els bizantins s'havien fortificat a Teuchira o Tauchira, però els va deixar enrere i es va presentar a Trípoli. La vila estava ben fortificada i hi havia alguns vaixells al seu port; mancat de màquines de setge, va haver de bloquejar la ciutat i esperar; al cap d'un mes, es va descobrir una bretxa i els àrabs es van esmunyir a la ciutat i la van saquejar; sembla que això fou encara el 642, ja que dos obres més o menys contemporànies ho diuen, però [[al-Bakri]] hi dóna l'any 643. La població bizantina i la guarnició van fugir amb els vaixells. Un temps després els bizantins reconquerien Trípoli. Les fonts no esmenten gairebé Trípoli en els següents anys. Ibn Hudaydj l'hauria reconquerit el 667 segons la demostració de l'historiador A. Talha, basada en proves indirectes, però cap document permet assegurar que estigués en mans dels àrabs quan [[Uqba ibn Nafi]] va fer la seva expedició fins a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El 690, els bizantins van reconquerir la [[ciutat de Barca]] i si no ho havien fet abans, segurament van ocupar llavors també Trípoli. Els bizantins mantenien fortaleses costaneres allà on podien, però quan estaven amenaçats es retiraven i s'emportaven la població amb els seus vaixells; aquestos romanitzats fugitius s'anomenen en les fonts àrabs ''afariq''. Trípoli no va tardar gaire temps a caure a mans d'Hasan ibn al-Numan el 696. Va començar a ser important per als àrabs quan [[Musa ibn Nusayr]] va culminar la conquesta del nord d'Àfrica el 710.