Andorra durant l'edat moderna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 127:
D'un altre costat, al 1748 el Consell de la Terra demana la redacció a Antoni Fiter i Rosell del [[Manual Digest]] que és un memoràndum <nowiki/>sobre l'origen històric d'Andorra i de la seva situació jurisdiccional, per tal de dotar de coneixements als representants polítics dels andorrans per si en algun moment, el país hagués de fer front a la ingerència espanyola. El memoràndum es compon de 6 llibres en què es descriu la [[geografia]], [[història]], [[institucions]] d'Andorra, càrrecs polítics, [[justícia]],... Hi apunta els [[usos]], [[costums]] i privilegis i conclou amb una sèrie de màximes. La màxima és una sentència que conté un precepte moral, proposada com a regla de conducta. Les màximes del Manual Digest expressen justament la inquietud dels andorrans pel manteniment de la neutralitat d'Andorra envers els conflictes sorgits als estats veïns, però també la inquietud sobre l'actitud centralitzadora de Castella i França. El memoràndum deixa constància de la catalanitat amb què se sentien els andorrans. El Manual Digest, a vegades, fa prova de servilisme de cara a Lluís XIV, probablement per evitar la intrusió de la corona espanyola sobre Andorra: "el major, el més magnífic, el més poderós, el dels millors consellers, el de més gran cor, que s'ha conegut al món, després del rei Salomó, i ho dic com ho sento, sense cap mena d'hipèrbole".{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 229}}{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}<ref>http://www.vilaweb.cat/noticia/4232677/20150223/lindependentisme-catala-incomoda-andorra.html</ref>
En aquesta mateixa línia es va redactar un altre memoràndum, més aviat un costumari en 6 llibres, on es torna a abordar les institucions, privilegis, geografia o consenyoria d'Andorra. Es tracta del [[Politar andorrà]], publicat el 1763, en el qual l'autor, Antoni Puig, que va ser rector d'Escaldes, reflecteix la preocupació per dotar de coneixements els “homes públics d'Andorra”. Les dues obres han estat d'importància capital ja que no només reflecteixen la preocupació andorrana pel Decret de Nova Planta, sinó que a més van servir de referència a les autoritats del país durant molt de temps. Una altra obra, datada del 1674, complia els principals privilegis concedits a Andorra. Es tracta de'' Llibres de Privilegis'' que són dos llibres en què al primer s'hi recull els privilegis andorrans atorgats pels reis catalanoaragonesos, i l'altre és el recull dels drets concedits pels comtes de Foix. Un cop més la intenció és posar per escrit tot allò que fa d'Andorra el que avui denominem amb el nom de nació. L'acció més decisiva per evitar que Espanya s'annexionés Andorra vingué del bisbe d'Urgell que intentà a partir del Decret de Nova Planta evitar l'annexió. L'any 1728, per exemple, adreça una carta a les autoritats borbòniques on s'hi explica que "l'abolició dels privilegis de Catalunya no tenen cap mena de connexió amb els concedits a les valls" vist que Andorra té dos coprínceps. Paral·lelament les autoritat intenten consolidar el Consell de la Terra i els comuns delimitant les seves funcions (vegeu-ne més a l'apartat següent). A més, els andorrans intenten viure totalment aïllats de l'exterior de manera a passar desapercebuts en una òptica d'evitar la ingerència. Per últim, l'absència de les guerres i revoltes, fins l'esclat de la revolució francesa, aporten un període d'estabilitat i tranquil·litat al país afavorint el creixement econòmic i social. S'ha de dir que és probablement a partir del Decret de Nova Planta que els andorrans intenten desmarcar-se dels PPCC de por a l'annexió (d'aquí la Sentència de Manutenció). És per aquest motiu que polítics del país utilitzen ben sovint els Pariatges o el fet que Andorra no va ser convidada a signar el Tractat dels Pirineus (ex.: això ho diu l'excap de govern Marc Forné) per argumentar la diferència entre Andorra i Catalunya, i així evitar l'annexió. És simplement una forma d'autodefensa que ha portat Andorra a establir-se com a país sobirà a finals de segle XX. Es tracta en realitat de donar una lectura diferent a un esdeveniment que repercuteix de manera igual a tots dos bàndols. Bàndols que són al cap i a la fi molt iguals. És a dir, és probable que Andorra no fos un país, ni tan sols un territori a part en aquesta època. Fet que explica que ningú la convida a signar el Tractat dels Pirineus. Però en l'òptica de reinterpretació, Andorra havia de ser convidada i no ho va estar. Per tant, tal com reiterava el copríncep als borbons: "l'abolició dels privilegis de Catalunya no tenen cap mena de connexió" amb Andorra.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 133}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 249}}<ref>http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=5281&Itemid=52</ref><ref>http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000094%5C00000030.pdf</ref><ref>http://www.bondia.ad/cultura/jacinto-bonales-historiador-les-primeres-nocions-de-frontera-apareixen-principis-del-segle</ref><ref>http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=46541</ref><ref>http://www.llibertat.cat/2008/08/l-excap-del-govern-marc-forne-desvincula-andorra-del-concepte-de-paisos-catalans-4651/Imprimir</ref><ref>https://twitter.com/valorafegittv3/status/593505120731541505</ref><ref>http://edmaps.com/html/catalonia_in_seven_maps.html</ref>
===La consolidació de les institucions andorranes===
| |||