Obre el menú principal

Canvis

4 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
El seu origen probable és el poble dels [[ilaraugats]], esmentat per [[Hecateu de Milet]] al segle VI aC. Vers el [[segle III aC]], aquest poble s'hauria dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els [[ilergets]] de l'interior. Els ilercavons s'haurien estès, aleshores, fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[sedetans]].
 
[[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu ''Udiva'' (possiblement, el [[riu Millars]]) fins passat l'[[Ebre]]. Ptolemeu anomena el cap i el port ''Tenebri'' (possiblement, [[Orpesa]]), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de ''Cartago Vetus, [[Biscargis]], Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra''. Si acceptéssim que ''Cartago Vetus'' es [[Cantavella]] —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior, on s'haurien estès fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[sedetans]]. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la [[serra de la Llena]], i que el [[coll de Balaguer]] els separa dels [[cossetans]]. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la Plana, a Castelló) fins a la [[serra d'Almenara]]. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.
 
Ciutats atribuïdes als ilercavons:
Usuari anònim