Helena de Constantinoble: diferència entre les revisions

|lloc de mort= [[Constantinoble]] (actual [[Istanbul]], Turquia)

|festivitat= [[18 d'agost]] (catòlics); 21 de maig (luterans i ortodoxos); 19 de maig (luterans); 9 de ''Pashons'' (coptes)

|venerat en= [[Església Catòlica Romana]], [[Església Ortodoxa]], [[Cristianisme oriental|esglésies orientals]], [[anglicanisme|Comunió anglicana]], [[luteranisme|església luterana]]

|patronatge= [[arqueologia|Arqueòlegs]], conversos, emperadrius, matrimonis difícils}}

D'origen humil (se la tenia per filla d'un masover), una llegenda posterior (esmentada per [[Geoffrey de Monmouth]]) afirmava que era filla del [[rei]] [[Britània|britó]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomas |nom=Henry |títol=The ancient remains, antiquities, and recent improvements of the city of London |url= http://books.google.cat/books?id=wpwHAAAAQAAJ&pg=PA128&dq=clorus+helena&hl=ca&sa=X&ei=6vB7Us3YBMml0QXT3YGoAw&ved=0CFUQ6AEwBTgU#v=onepage&q=clorus%20helena&f=false |llengua=anglès | editorial=Henry Thomas |data=1830 |pàgines=128 |isbn=}}</ref> [[Coel]], que s'hauria aliat amb Constantí per evitar més guerres entre els britons i [[Roma]].

Quan el seu marit [[Constanci Clor]] fou nomenat cèsar per [[Dioclecià]] el [[292]], es va veure obligat a repudiar-la per casar-se amb [[Flàvia Maximiana Teodora|Teodora]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cornet |nom=Fernando María |títol=Cosas de familia |url= http://books.google.cat/books?id=Ja57rxqIY5AC&pg=PA87&dq=theodora+clorus+helena&hl=ca&sa=X&ei=B_Z7Urb2EseJ0AWSvYCIDA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=theodora%20clorus%20helena&f=false |llengua=anglès | editorial=Editrice UNI Service |data=2011 |pàgines=87 |isbn=8861787673}}</ref> fillastra de [[Maximià]].

Va ser sebollida a un mausoleu vora l'església dels sants Marcel·lí i Pere, a Roma. Als Museus Vaticans es conserva un sarcòfag de [[pòrfir]] anomenat ''de Santa Helena''. Per la temàtica militar i cinegètica dels relleus, s'ha discutit que fos el seu i potser, si n'era, havia estat preparat per al seu fill Constantí.

[[Eusebi de Cesarea]] va descriure el seu [[pelegrinatge]] a [[Palestina]] i a altres províncies orientals. Tradicionalment es considera que va trobar les [[relíquia|relíquies]] de la [[Veracreu]] de [[Crist]] i que portà l'[[Escala Santa]] de [[Jerusalem]] a [[Roma]].

Probablement no va ser l'emperadriu que descobrís la creu, però el fet que Eusebi narrés el viatge a Jerusalem com un pelegrinatge, va fer que la tradició relacionés aquest viatge amb la troballa de la relíquia. Consta el culte a la [[Veracreu]] a la [[Basílica del Sant Sepulcre]] de Jerusalem durant el segon quart del {{segle |IV}}. [[Ciril de Jerusalem]] apunta en una carta de 351 que la creu s'havia trobat durant el regnat de Constantí I. La llegenda de la troballa per Helena deu haver nascut en aquest període i es va difondre arreu molt ràpidament.

De fet, n'hi ha tres versions de la trobada de la creu, anomenada des de llavors '''Invenció de la Santa Creu'''. En una el descobriment s'atribueix només a Helena,<ref>[[Rufí]], ''Historia ecclesiastica'', x.7-8; Sòcrates l'Escolàstic, ''Historia ecclesiastica'', i.17; [[Sozomè]], ''Historia ecclesiastica'', ii.1-2; [[Teodoret]], ''Historia ecclesiastica'', i.18, [[Aureli Ambrosi]], ''De obitu Theodosii'', 40-49; [[Paulí de Nola]], ''Epistulae'', xxxi.4-5; [[Sulpici Sever]], ''Chronica'', ii.22-34.</ref> en la segona s'atribueix a una llegendària emperadriu del {{segle |I}}, Protonike, i la tercera narra que Helena va comptar amb l'ajut del jueu Judà, que es va convertir i va ser batejat com a Ciríac (''Kyriakos''). Aquesta va ser la versió més difosa, possiblement pels trets antisemítics.

La [[basílica de la Santa Creu de Jerusalem]], a [[Roma]], es va construir sobre el ''Palatium Sessorianum'', residència de l'emperadriu, per hostatjar-hi les relíquies que havia portat des de Jerusalem. L'autenticitat de moltes d'elles està qüestionada, però la tradició fa que hagin estat venerades durant segles com a veritables. A més d'una part de la Veracreu (la major part es va portar després a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]] en 1629), hi ha: part del ''[[Titulus Crucis]]'' (el rètol que es va penjar a la creu amb la inscripció [[INRI]]), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre. A més, fragments del pilar on va ser lligat Crist quan va ser fuetejat, fragments del Sant Sepulcre, un dit de Sant [[Tomàs apòstol]] i fustes del pessebre de [[Betlem]].