Ildegiz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Nakhitxevan
m →‎top: Canvis menors, neteja, replaced: a Iraq → a l'Iraq AWB
Línia 2:
'''Shams al-Din Ildegiz''', '''Eldiguz''', '''Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz''' i altres variacions (en [[àzeri]]: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el [[1175]]) fou el fundador de la dinastia [[ildegízida]] o dels [[atabegs de l'Azerbaidjan]]. Portà el títol de Shams al-Din.
 
Inicialment era un simple esclau cumà que va atreure l'atenció del sultà seljúcida Masud. [[Ibn al-Athir]] diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sultà [[Mahmud ibn Muhammad]] (1117-1131) i que al morir el visir va passar al sultà i després al sultà Masud (1133-1152), el qual li va donar Arran en feu (''ikta'') i com esposa a la vídua del sultà [[Toghrul ibn Muhammad]]; segurament fou nomenat [[atabeg]] del fill d'aquest, [[Arslanshah ibn Toghrul]].
 
La seva situació a l'Arran no és gaire clara, ja que apareixen una sèrie de governadors seljúcides que podrien ser delegats seus mentre era a l'Iraq, o no. En tot cas el [[Nakhtxivan |Nakhitxevan]] fou la seva base de poder; la defensa de la línia de l'[[Araxes]] i la via fins a [[Ani]], i la construcció de fortaleses al [[Kura (Geòrgia)|Kura]] de [[Bailakan]] a [[Samkur]] o Samkor contra els georgians, eren els seus objectius. Amb la decadència de l'imperi seljúcida es va assegurar la possessió de part de l'Azerbaidjan a la mort de Kass Beg Arslan ibn Palangari, favorit del sultà Masud (1153), situació regularitzada amb el tractat de pau que juntament amb Ak Sunkur de [[Maragha]] el [[1154]]/[[1155]] va signar amb el sultà [[Muhàmmad II ibn Mahmud]].
 
Ildegiz es va veure embolicat en les lluites per la successió de Masud (mort [[1152]]) i va donar suport a Sulayman ibn Muhammad contra Muhammad II ibn Mahmud, però el primer fou derrotat; no obstant Ildegiz va seguir lluitant contra Muhammad i va emetre monedes en nom només del suprem sultà [[Sandjar]]. Va conservar la custòdia del seu fillastre Arslanshah (que potser havia perdut temporalment) que tenia vers [[1155]] (o a finals del [[1154]]) i va emetre monedes amb el títol d'atabeg. Una segona coalició favorable a Sulayman Shah amb el suport del califa es va formar llavors però fou derrotada a Nakhiavan pel sultà Muhammad ([[1156]]) i la reconciliació que es va establir allí no va impedir a Ildegiz intrigar de nou amb el visir del califa, [[Ibn Hubayra]], sempre amb la intenció d'eliminar Muhammad en favor del seu germà [[Màlik-Xah]], aprofitant que el sultà estava assetjant [[Bagdad]]; però quan Muhammad es va retirar de Bagdad i va retornar a [[Hamadan]], va abandonar el projecte
 
El sultà Muhammad va morir el [[1160]] i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordes d'Ildegiz, els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran atabeg. Com a governant virtual del Iraq, va aconseguir l'aliança dels governants de [[Fars]], [[Kirman]], [[Khuzestan]], Kelat ([[Akhlat]]) i [[Xirvan]]. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de [[Rayy]], el [[1161]], i després altre cop el [[1165]]. Després de la primera va aconseguir la seva aliança casant una filla d'Inandj amb Pahlawan, fill d'Ildeguiz; però el [[1165]] Inandj, aliat al khwarizmshah i als emirs de [[Fars]] i [[Qazwin]] va intentar deposar a Arslanshah en favor del seu germà Muhammad; aquesta segona revolta fou derrotada per Ildegiz però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del [[khwarizmshah]] Il Arslan; el [[1169]] Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar al visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar al seu superior el que va posar fi a la revolta i llavors Rayy va passar a [[Muhàmmad Pahlawan]], el fill d'Ildegiz que ja havia rebut [[Ardabil]] a la mort del seu emir. Muhàmmad Pahlawan va esdevenir ''amir-i hidjab'' a la cort del sultà; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'[[Arran]], va rebre el càrrec de ''amir-i isfahlasar''.
 
Amb els recursos a la seva disposició va poder atacar [[Geòrgia]] en revenja per un atac georgià a Dwin. El [[1161]] va ocupar [[Ani]] i va saquejar Dabil ([[Dwin]]) aliat al [[Shah-i Armin]] d'[[Akhlat]] i altres prínceps menors. El [[1165]] l'atabeg Zangi de Fars se li va sotmetre oficialment. Va retornar a l'Azerbaidjan al saber que els georgians havien saquejat Dwin. El 1169/[[1170]] va enviar un exèrcit en suport de Malik Arslan de [[Kirman]]. [[Khuzestan]] estava governat per un príncep seljúcida fill de Màlik-Xah però el governant real era l'atabeg Shumla. L'amir de [[Gran Khorasan]] Muayyud Ay Aba va llegir la ''khutba'' en nom d'Arslanshah durant quatre anys ([[1163]]-[[1167]]) però el territori fou ocupat pel Khwarizmshah i Ildegiz va decidir no entrar en aquesta lluita.
 
[[Mazanderan]] al sud de la [[mar Càspia]], i [[Maragha]] a l'Azerbaidjan s'escapaven al seu control. L'atabeg de Maragha Nusrat al-Din Ak Sunkur II va fer per dues vegades moviments que Ildegiz va considerar amenaces (1160/1161 i 1167/1168) i cada vegada quan el fill d'Ildegiz, Muhàmmad Pahlawan fou enviat contra ell, va quedar derrotat. Però el successor a Maragha va perdre Tabriz davant Ildegiz probablement el [[1174]]/[[1175]]. L'historiador Husayni diu que Armènia ([[Akhlat]]) i [[Mossul]] van llegir la ''khutba'' en nom d'Arslanshah.
Línia 18:
Vers el [[1175]] els seus vassalls shaddàdides van perdre [[Ani]] a mans dels georgians (però un temps després tornà a mans de la família). Ildegiz va morir el mateix any. El va succeir el seu fill Abu Djafar [[Muhàmmad Pahlawan]] ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam.
 
[[categoriaCategoria:Atabegs ildegízides]]