Mitteleuropa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Corregit: -Transilvània +Transsilvània |
||
Línia 4:
==Desenvolupament històric==
L'avenç dels alemanys en direcció d'Europa de l'Est conegut com a [[Ostsiedlung]] (assentament a l'est) es va anar aturant després de 500 anys d'haver-se iniciat a causa de la [[Pesta Negra]] de meitats del [[segle XIV]]. A l'època hi havia presència alemanya a les zones de l'antiga [[Germania Slavica]] més enllà de l'[[Elba (riu) |Elba]] i el [[Saale]]. Per la costa Bàltica s'havien establert des de [[Holstein (regió d'Europa)|Holstein]] fins a [[Pomerània Central]], del riu [[Oder]] fins a la [[Porta Morava]], i al llarg del [[Danubi]] fins a les terres d'[[Hongria]] i la zona [[Eslovènia|eslovena]] de [[Carniola]]. Els [[Orde Teutònic|cavallers teutons]] van avançar del delta del [[Vístula]] i les terres de [[Prússia]] fins a la ciutat de [[Tallinn]], que anomenaren Reval. A les terres muntanyoses de [[Bohèmia]] i [[Moràvia]] formaven una classe social diferenciada en ciutats com ara [[Praga]], [[Havlíčkův Brod]] (anomenada pels alemanys Deutschbrod), [[Olomouc]] (Olmütz) o [[Brno]] (Brünn). Al [[voivodat de Cracòvia]], els [[Càrpats]] occidentals i [[
Durant el període afectat per la Pesta Negra varen tenir lloc un gran nombre de [[pogrom]]s contra els [[jueus]] a la [[Renània]], de manera que un gran nombre d'ells emigraren al Regne de Polònia, governat per [[Casimir III de Polònia|Casimir el Gran]] i al [[Gran Ducat de Lituània]] liderat per [[Vytautas]]. En aquests territoris els jueus tenien més drets que a les terres alemanyes, i el [[jiddisch]], la seva llengua habitual (variant de l'[[alt alemany]]), va deixar una gran empremta amb el temps a les terres de l'est i el centre d'Europa, sobretot en ciutats com [[Lviv]] (Lemberg en alemany), [[Lublin]], [[Minsk]] i [[Txernivtsí]] (Czernowitz), a més de [[Praga]] i nombrosos [[shtetl]]s, poblacions de nova creació que formaren els mateixos jueus. Durant el [[Segle de les Llums]], el moviment il·lustrat jueu [[Haskalà]] va lluitar per la seva emancipació social en aquests territoris, i fou liderat per alemanys com [[Moses Mendelssohn]] a [[Prússia]], que tenia de rei a [[Frederic el Gran]], amb qui els anomenats ''Schutzjuden'' ("jueus protegits", en el sentit d'amparats per la llei) reberen el permís de viure en terres germàniques amb certa [[tolerància religiosa]]. El retorn a Alemanya entre els jueus va anar incrementant amb la creixent intolerància a l'est, sobretot des de la [[Revolta de Khmelnytsky]] de 1648 i els pogroms a l'[[Imperi Rus]] durant el segle XIX. La secular importància demogràfica i cultural dels jueus a la ''Mitteleuropa'' va desaparèixer per sempre a meitats del segle XX com a conseqüència de l'[[Holocaust]].
| |||