Johannes Hevelius: diferència entre les revisions

'''Johannes Hevelius''', forma llatinitzada de '''Jan Heweliusz''' ([[28 de gener]] de [[1611]]–[[28 de gener]] de [[1687]]), fou un [[astrònom]] [[Polònia|polonès]]. Ha estat anomenat el ''pare de la topografia lunar''.

Hevelius va néixer en [[Gdańsk]] (avui [[Danzig]]), una ciutat mancomunada [[Polònia|polonès]]-[[Lituània|lituana]]; fill d'una família de comerciants acomodats d'origen [[República Txeca|txec]]. El [[1630]], va estudiar [[jurisprudència]] a [[Leiden]]; després va viatjar per [[Anglaterra]] i [[França]], fins posteriorment establir-se en el seu poble natal, on va treballar com a cerveser i conseller municipal. Des de [[1639]], el seu interès es va centrar més en l'[[astronomia]], encara que es va mantenir actiu en els assumptes municipals. El [[1641]] va construir un observatori en la seva pròpia residència, que va arribar a incloure un telescopi obert de 150 [[Peu (unitat de longitud)|peus]] (45.72 m) de [[longitud focal]] construït per ell mateix. Aquest observatori va ser visitat pel rei [[Juan II de Polònia]] i la seva esposa, la reina [[María Gonzaga]], el [[29 de gener]] de [[1660]]. Es va casar, en segones núpcies, amb [[Elisabeth Hevelius|Elisabeth Koopman Hevelius]], trenta-sis anys més jove que ell. Elisabeth es va convertir enesdevenir la seva ajudant i, després de la seva mort, va continuar els seus treballs i els va publicar.

Aquest astrònom polonès va portar a terme observacions de les [[taca solar|taques solars]] ([[1642]]-[[1645]]), va dedicar quatre anys a [[Cartografia|cartografiarcartografia]]r la superfície de la [[Lluna]], va descobrir la [[libració]] lunar, publicant les seves troballes en ''[[Selenographia, sive Lunae descriptio|Selenographia]]'' ([[1647]]), un treball que li va valer el títol de fundador de la [[topografia lunar]]. Igualment, va descobrir quatre [[Cometa|cometes]] ([[1652]], [[1661]], [[1672]] i [[1677]]), i va suggerir que els mateixos viatjaven en [[Òrbita|òrbites]] parabòliques al voltant del [[Sol]].

Va elaborar un catàleg d'estrelles a la manera de [[Tycho Brahe]], visualment, arribant a tabular la posició exacta de 1564 d'elles. Més tard aquest catàleg ocasionaria un incident amb altres membres de la ''Royal Society'' britànica, qui van haver d'enviar a [[Edmond Halley]] al seu observatori per a comprovar els seus mètodes de treball.

El [[26 de setembre]] de [[1679]], el seu observatori i instruments astronòmics van ser destruïts per un foc malintencionat (segons el propi Hevelius va descriure en el prefaci al seu treball de [[1685]], ''Annus climactericus''). No obstant això, es va esforçar per reconstruir gran part de les facilitats, amb la qual cosa va assolir observar el gran estel de desembre de [[1680]]. Tota aquesta nefasta situació va trencar la seva salut i va morir el [[28 de gener]] de [[1687]].