Al-Diriyya: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 6 anys
Najd
m (Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15664879 a 15511548 de JoRobot. [s])
(Najd)
L'oasi fou poblat segons la tradició des del [[1446]]/[[1447]] quan s'hi va establir Mani ibn Rabia al-Muraydi, un emigrant de terres orientals aràbigues, que sembla es deien al-Diriyya a la regió de Katif (el lloc, si va existir, no ha estat identificat). Set xeics van succeir a Mani en el govern de la zona; Ghasiba fou la primera capital i plaça forta i en algun moment la va substituir al-Turayf en lloc més inexpugnable.
 
El 1726/1727 va arribar al poder Muhammad ibn Saud al-Mukrin, descendent de Mani dominant part d'al-Diriyya incloent Ghasiba. Llavors el domini del NedjNajd central s'exercia des d'al-Uyayna pels Al-Muammar de Tamim, on governava (fins a 1726/1727) Abd Allah ibn Muhammad, i els audites eren els seus subordinats. El [[1744]] Muhammad ibn Abd al-Wahhab va ser expulsat d'al-Uyayna on residia, per un conflicte amb Uthman ibn Ahmad Al-Muammar, aliat dels Banu Khalid d'al-Ahsa, enemics dels wahhabites. Llavors es va establir a al-Diriyya i va fer aliança amb Muhammad ibn Saud per establir la verdadera interpretació del islam arreu dels territoris àrabs. Aquesta aliança d'un prestigiós cap religiós i un de militar va ser afortunada. El fills de Muhammad ibn Saud, Abd al-Aziz ibn Muhammad, i el net, Saud, també van destacar com líders militars i polítics. Els saudites van estendre la dominació familiar a gran part d'Aràbia, amb aliances o per la força. L'únic visitant europeu a al-Diriyya de l'època (final del segle XVIII) fou J. L. Reinaud, enviat de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].
 
Abd Allah ibn Saud va succeir al seu pare Saud el [[1814]]. Quan [[Ibrahim Paixà d'Egipte]] va avançar cap al [[Nedj]]Najd, es va fer fort a al-Diriyya que fou assetjada ([[1818]]); el setge va durar uns sis mesos fins que es va rendir (setembre de [[1818]]); els egipcis van destruir les muralles i les plantacions de palmeres. Diversos prínceps saudites foren portats presoners al Caire.
 
Muhammad ibn Mushari, de la casa dels Al-Muammar d'al-Uyayna, i nebot per part de mare de Saud, es va establir al al-Diriyya el [[1819]] i va intentar la reconstrucció i agafar la direcció del moviment [[wahhabita]]. El [[1820]] hi va arribar Mushari ibn Saud al que Muhammad ibn Mushari va jurar fidelitat per gaudir de millor dret, però al cap de poc, volent recuperar el poder, es va revoltar; en la guerra que va seguir va aparèixer [[Turki ibn Abd Allah]], cosí de Saud, que s'havia escapat dels egipcis, i va donar suport a Mushari ibn Saud, però aquest va ser capturat finalment per les forces egípcies que operaven a la zona i va morir presoner el [[1821]]. Turki va matar a Muhammad ibn Mushari i es va apoderar d'al-Diriyya i tot seguit de Ryad, d'eon fou expulsat al cap de poc pels egipcis ([[1821]]). Llavors el nou comandant egipci Husayn Bey, va ordenar traslladar a tota la població d'al-Diriyya cap a [[Tharmada]] on es va instal·lar el quarter general egipci; al-Diriyya fou destruïda per segona vegada, els arbres cremats i destruït tot el que es podia destruir. 230 homes d'al-Diriyya foren executats a Tharmada sense judici. Quan Turki va recuperar forces, va establir la seva capital a Ryad ([[1824]]). El [[1865]] l'[[oasi]] estava desert totalment i no fou repoblat fins al [[segle XX]]. La nova ciutat de Diriyah es va fundar vers el [[1970]].
33.559

modificacions