Corts de Barcelona (1632): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció: canvi verb castellà per català |
correcció: canvi verb castellà per català |
||
Línia 6:
Les corts de 1626 havien estat un diàleg per a sords, on cada part volia tractar els seus temes: el rei amb el seu pla d'homes i diners per al manteniment de la guerra, i els diputats queixant-se dels abusos i continuats incompliments de les constitucions i lleis per part dels virreis i dels privilegis dels inquisidors. De fet, la llista de greuges i dissentiments plantejats en aquelles Corts haurien suposat un retall molt important dels privilegis inquisitorials, finalment no aplicats per la suspensió. En aquesta edició, els inquisidors volien evitar que es produís el retall, i es varen aliar amb el cardenal-infant per a frustrar qualsevol intent. Però estar en contra dels diputats no facilitava la discussió del pla de finançament. La situació internacional d'Espanya era cada cop més complicada i les finances cada cop pitjor.<ref>{{ref-llibre|títol =Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya|autor =Universidad de Barcelona. Departament d'Història Moderna |editor =Edicions Universitat Barcelona|data= 1984 |isbn= 9788475281544 |url=http://books.google.cat/books?id=4-CwiG52NLMC&pg=PA540| pàgines =pàg. 540}}</ref>
Els consellers de la ciutat de Barcelona exigien que li fos reconegut el privilegi de no descobrir-se davant de la presència reial. Aquest privilegi només ho tenien els [[Gran d'Espanya|Grans d'Espanya]]. En diverses ocasions ja ho havien posat en pràctica i ara reclamaven el seu reconeixement. Coneixedor l'equip reial del fet que aquest punt es plantejaria a les Corts, va idear un estratagema per tal de neutralitzar-los. A l'acte de jurament del cardenal-infant només el duc de Cardona tenia aquest privilegi. Com a persona fidel al rei va ser convençut que es descobrís durant l'acte. En fer-ho, va condicionar als consellers que, seguint l'exemple, també es varen descobrir. La ciutat va interpretar amb indignació l'acció pusil·lànime dels seus consellers. El [[conseller en cap]], el doctor [[Bernat Sala]], va convocar d'urgència el [[Consell de Cent]] que va decidir cercar uns antecedents que poguessin justificar la seva acció respecte a altres situacions en què havien estat coberts. Quan varen trobar una forma d'explicar la seva actitud de forma singular, varen presentar un dissentiment recordant-li a Olivares que ''"aquest privilegi és la nina dels ulls de la ciutat"''. La corona no estava disposada a transigir i les Corts estaven
==Les Corts de Montblanc de 1640==
| |||