Arxiu Comarcal de la Cerdanya: diferència entre les revisions

[[File:Una consulta a l'Arxiu.jpg|thumb|Una consulta a l’Arxiul'Arxiu]]

La infraestructura venia a omplir un buit com a centre d’abastd'abast comarcal i a consolidar la llarga i antiga tasca de l’arxiul'arxiu municipal de Puigcerdà. Durant vint anys, ha tingut al capdavant l'historiador local i arxiver [[Sebastià Bosom i Isern]]. Durant aquest temps l’Arxiul'Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha ocupat un espai cèntric, urbanísticament i social i s’has'ha consolidat com una referència gràcies sobretot a la implicació de la institució en la vida pública de la comarca i la forta activitat de dinamització cultural que sempre ha promogut.<ref name=gencat/>

Vint anys després de la inauguració de l'Arxiu i amb totes les eines tecnològiques que tenim a l'abast, estem treballant per acostar la documentació als usuaris a través de de projectes de digitalització. La consulta en línia dels nostres fons, que és possible a la [http://cultura.gencat.cat/arxius/acce pàgina que la Generalitat de Catalunya] té disponible sobre el nostre Arxiu, ens ha de permetre superar la situació excèntrica en el planell del país i arribar sense limitacions a tots els usuaris. En aquest moment té més de 900 metres de documentació on destaquen els fons notarial, municipal de Puigcerdà i la col·lecció de pergamins.<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/cerdanya/|consulta=27 març 2015|títol=Arxiu Comarcal de la Cerdanya|obra=Gencat|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>

*El bisbe Oliva fa de jutge en un conflicte entre els pobladors d'[[Age]] i els de [[Pallerols]]. El document més antic que es custodia a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya és aquest procés judicial datat al 7 de gener de 1027 on l'[[abat Oliba]] fa de jutge en un conflicte de terres entre els habitants d'Age i els de Pallerols, llocs propis del cenobi de Ripoll. El document va arribar a l'ACCE amb el fons de Josep M. Martí i Terrada l'any 2006. El professor de la Universitat de Girona Jordi Mascarella n'ha publicat l'estudi i transcripció al número 22 de la revista Vitel·la, de novembre de 2008. És un document en pergamí.<ref name=gencat/>

*Privilegi del rei Jaume I a Puigcerdà. Amb aquest document el rei Jaume I el Conqueridor atorga a la vila de [[Puigcerdà]] el privilegi de tenir escrivania pública i de poder nomenar els notaris mitjançant el pagament d'un cens anual de vuit-cents [[Melgorès|sous malgoresosmelgoresos]]. També determina que els notaris no podran ser clergues i seràn escollits pels cònsols i deu prohoms de la vila. El pergamí forma part d'un conjunt de més de 120 privilegis reials atorgats a la vila. Data del 1624 i és en pergamí.<ref name=gencat/>