Viquipèdia

Convent de Sant Domènec (Puigcerdà): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Cap resum de modificació
Línia 34:
A inicis del XIX, quan era en reconstrucció, va quedar malmès durant la [[Guerra del Francès]]: se'n va destruir el claustre, gairebé totalment. El 1835 el convent va ser suprimit i es va utilitzar com a caserna militar i, posteriorment, com a escola. El 1868 la [[Junta Revolucionària de Puigcerdà]] n'enderroca el campanar. L'any 1936 s'incendia. Com que l'anterior temple parroquial, [[Antiga església parroquial de Sant Maria de Puigcerdà|Santa Maria de Puigcerdà]], queda destruït durant la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], passa a ser-ho aquesta.<ref name="monestirs"/>
 
Actualment, després d'una remodelació del 2001, allotjales dependències conventuals allotgen avui dia la [[Biblioteca Comtat de Cerdanya]]<ref name="Freixes"/>, l'[[Arxiu Comarcal de la Cerdanya]] (ACCE), l'[[Institut d'Estudis Ceretans]] i el [[Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà]].<ref>{{citar web|url=http://www.monestirs.cat/monst/cerd/ce15dome.htm|títol=Monestirs de Catalunya|}}</ref>
 
==Arquitectura==
Línia 43:
Actualment, romanen cinc capelles allotjades entre els contraforts, cobertes amb [[volta de creueria]]. La primera i la cinquena del costat de l'epístola allotgen l'escala que porta al cor i a l'orgue, l'actual del segle XX, encara plenament operatiu. La segona té una tipologia del segle XIV.
 
L'interès major de l'exterior és la façafaçana principal, molt modificada. Al segle XX s'hi va traslladar un portal de l'antiga església de Santa Maria, la destruïda durant la guerra civil, de marbre vermell d'Isòvol. De la porta principal, del XV, se'n pot destacar el sòcol, molt desenvolupat, present al llarg de tota la façana, que inclou decoració de motius vegetals.
 
La major part de les dependències conventuals allotgen avui dia l'Arxiu Històric.<ref name="Freixes"/>
 
==Pintures murals==
Linha 53 ⟶ 51:
 
==L'esplendor del convent==
A l'arxiuArxiu Comarcal de Puigcerdàla Cerdanya s'hi conserva una còpia d'un manuscrit de [[Joan Trigall]] que és un testimoni de l'esplendor que conservava l'edifici el 1603:<ref name="Freixes"/>
 
{{cita|Otro monasterio muy grande y rico junto a la calle y puerta de Lívia es el de frailes Predicadores o de la orden de Santo Domingo. Su templo también es muy grande, hermoso y rico. Hará cerca de 150 años que se cayó por un terremoto, después lo volvieron a edificar. Tiene una puerta grandísima y hermosísima, todo de piedra jaspe muy bien labrada y muy lisa, tanto que yo muchas veces, cuando era muchacho, limpiando primero con la ropa o con el pañuelo, me miraba en ella (...) También tiene un coro muy grande con dos órdenes de sillas labradas y más de veinte altares y retablos. Con su grande órgano y otro organillo en la capilla de Ntra. Sra. del Rosario, aunque está en la misma nave. (...) Tiene muy buenos y ricos ornamentos, así de plata como toda suerte de sedas, como casullas, capas, etc.
 
Tiene una hermosa torre o campanario, con tres campanas y unos grandes claustros (...) con muy lindos pilares de piedra redondos todos y cada uno de una pieza. Tiene una huerta grande y pozo. Viven (...) veinte frailes de continuo (...) Hay noviciado y dan el hábito. Continuamente leen en él curso de artes y teología...|Joan Trigall, ''Cerdaña y Puigcerdá'', 1603<ref>Joan Trigall; Descrició de CedanyaCerdanya i Puigcerdà. 1603. Còpia manuscrita de 1768 feta per Joan Mitjavila (''Librito de diferentes cosas compuesto para un rato de ocupación...''). Arxiu històricHistòric Comarcal de Puigcerdà.</ref>}}
 
==Referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Domènec_(Puigcerdà)»