Gregorio García de la Cuesta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Volum nº. > Volum núm. |
→Campanya d'Espanya: correcció (cas-cat) |
||
Línia 80:
L'avanç del mariscal [[Victor de Fay]] amb forces superiors obligà a García de la Cuesta a retrocedir, no sense les accions de Mesas de Iln i [[Miajadas]], en que deixà en bon lloc l'honor de les armes espanyoles, i tenaç en el seu afany d'expulsar del país als francesos, tan aviat com va rebre el petit reforç que li portà el duc d'[[Alburquerque]], va prendre de manera resolta la ofensiva, sent desfet en la funesta jornada de [[Batalla de Medellín|Medellín]], a conseqüència d'un pànic de la [[cavalleria]], que introduí el desordre en les seves files, quan estava a punt d'aconseguir la victòria.
La Junta Central aquesta vegada va fer justícia a les qualitats militars de García de la Cuesta, entenent que no podien fer-lo responsable de la seva desgracia, i procedint amb un estoïcisme que recorda al d'un Senat romà després de la infausta derrota de [[Batalla de Cannes|Cannes]], li donà les gracies per no haver desconfiat de la salvació del país, malgrat la seva desgracia, l'ascendí a capità general d'exèrcit i el declarà benemèrit de la pàtria, el mateix que a les seves tropes. Reorganitzades aquestes ràpidament, anaren seguint a l'exèrcit francès que aquest es replegà a la bora dreta del Tajo, i unides a les angleses que comandava lord [[Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington|Wellington]], aconseguiren la sagnant victòria de [[Batalla de Talavera (1809)|Talavera]], que resultà completament estèril, per efecte de les circumstàncies. El cop que amb aquest fracàs de les seves esperances rebé l'animós García de la Cuesta fou tant fort que el va abatre per complet, ressentint-se la seva salut fins al punt que amb prou feines es podia mantenir a cavall, i en vista del seu estat i descoratjat per tantes contrarietats, resignà el comandament al general [[Francisco de Eguia|Eguia]], el seu segon, i es retirà Mallorca, on pocs anys més tard el va sorprendre la mort. En els seus últims anys García de la Cuesta fou un general desgraciat, al qui s'ha jutjat amb molta severitat pel seu imprudent afany de renyir batalles campals. A això l'impulsava per una banda el seu exaltat patriotisme, que no es veia satisfet sinó aprofitant totes les ocasions d'humiliar l'enemic, per poques probabilitats que hi hagués d'assolir una victòria, i per altra banda la brama de l'opinió pública, que vibrant al unisono amb els seus propis sentiments, criticava la conducta prudent d'altres generals, que esquivaven amb freqüència l'encontre amb els francesos, no volent
Pel demés, les seves qualitats militars, la seva constància a proba de revessos, el seu valor impertorbable, donen a la seva figura les proporcions d'un verdader heroi, digne de tenir millor sort, i es va merèixer el respecte dels seus contemporanis i de la posteritat. Els soldats el temien per la seva severitat (a Talavera va fer disseminar els cossos de la seva ala esquerra per no haver sabut resistir, el mateix que els anglesos, les escomeses de la cavalleria enemiga), però l'adoraven per la seva honradesa i esperit justicier. En els últims anys de la seva vida va escriure el cèlebre ''Memorial d'Europa'' en el que explica les seves operacions militars i polítiques des de [[juny]] de 1808 a [[octubre]] de 1809.
| |||