Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de la Vega de Tarassona»

cap resum d'edició
m (Corregit: canonge, de'n [[Juan > canonge, d'en [[Juan)
[[Fitxer:Tarazona - Catedral de Nra Sra. de la Huerta 19.jpg|thumb|350px|dreta|Catedral de Tarassona on Jaume I fou armat cavaller]]
'''Santa Maria de la Vega de [[Tarassona]]''' és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila. Aquest edifici fou erigit per una singular excepció, fora del recinte que ocupava la primitiva i anterior catedral a l'altra vora del riu [[Queiles]], on està situat el [[Raval (urbanisme)|raval]]; en l'entrada del primer bisbe ''Miguel'' s'anomena '''Santa Maria de la Hidria''', tal vegada com a derivació del grec ''hydros'', 'aigua', i de la ''Vega'' o de la ''Huerta'' vers l'any [[1200]], indicis tots de la seva lleugera i llavors aïllada posició. A l'extrem d'un pont, apareix tota la longitud del temple sobre una majestuosa escalinata, en el fons d'una vasta i bella plaça. És incert el segle de la seva fundació, doncsperquè si bé la nota d'una antic breviari citada per [[Argaiz]] la fixa el [[1235]], per altra banda, la pressuposa, que fou es-començada el [[1152]] les paraules amb què [[Teresa Caxal]] recomana als seus néts la defensa del temple.
 
== Arquitectura==
 
Des de llavors continuà durant molts anys la construcció, adoptant les modificacions i els adornaments que successivament predominaven en el gust. Per desgràcia, la bellesa de la seva arquitectura exterior no s'adiu amb el punt en què està situada. Els vestigis de l'art [[bizantí]] i del [[art gòtic|gòtic]], es confonen i trenquen sense regularitat; la quadrada torre s'eleva aen un extrem i és d'estil [[mudèjar]], i a l'altraaltre cantó del [[cimbori]], amb els seus pesats [[botarell]]s, imita tant sense cap gràcia la cresteria gòtica, que es pot comparar molt bé amb un cadafal sembrat de ciris. Creix el desagraddesgrat en examinar de prop les labors i estàtues de la portada, no tant pel mal gust, que és de mitjan de segle XVI, com per la grolleria de l'execució,; la portada es construí a expenses de [[Martín de Mezquita]], tresorer i canonge de la ditad'aquesta església, el qual resta soterrat a l'entrada del temple sota una llosa que representa la seva imatge.
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00043 - .jpg|thumb|230px|dreta|Nau principal de la catedral de Tarassona]]
 
===Interior ===
[[Fitxer:Catedral de Tarazona 4.jpg|thumb|150px|esquerra|Pintures gòtiques a la capella major]]
Un altre és l'espectacle que ofereix l'interior; a penes es penetra pel seu llindar, admira veure amb quina força s'eleva la nau principal en agudes ogives a una gran altura, i amb quin misteri les laterals, baixes i ombrívoles, desemboquen en l'ample [[Creuer (arquitectura)|creuer]], prolongant-se en l'oposat front per darrere de la capella major, i amb quina gentilesa es desplega per sobre d'elles la gòtica galeria, cenyint l'[[absis]] i el creuer.
 
Sembla que tots els segles de fe portaren en ofrena a Déu algunes pedres per cimentar aquell bonic temple; les distintes formes de l'art cristià es combinaren en la seva erecció amb una harmonia, que sembla més aviat obra de conveni simultani que d'esforços successius. Perquè si les naus laterals, en la seva ombrívola gravetat i en els grossos fullatges de les seves columnes i en els florons de relleu que esmalten les seves arquivoltes cornises, conserven encara el caràcter bizantí, la seva esvelta volta i els seus arcs admeten ja l'[[Arc ogival |ogiva]], recordant varisdiversos d'ellsaquests amb la seva forma de ferradura i que amb les seves motllures acumulades l'estil aràbic, ja sia efecte de caprici fortuït, ja reminiscència d'artistes sarraïns.
 
El gòtic brilla sense tanttanta amalgama en les agosarades mitges columnes que en grup de tres, arrambades al mur de la nau principal, pujant fins a rebre sobre llurs elegants capitells l'arrancada de les arcades; i no menys bonica també brilla en la bella galeria, descansant llursles ogives coronades en una simple motllura sobre els capitells d'airosa columnata, i admetent un gros [[balustre]], que no la desdota a pesar de la seva data posterior. El gust plateresc, no trobant espai on campejar, usurpà al gòtic el finestram, el qualtipus primitiu tipusdel qual tal vegada reté la segona arcada del creuer; i en l'enteixinatenteixinada llinda de les finestres, en les seves balustrades columnes, i en les labors que encalcen la rodona llumenera interior, va sostindre sense minvàminvar-ne la competència.
 
==Segle XVI ==
 
El segle XVI generalitzà la moda d'adorns de creueria i de clavesclaus dauradesdaurats en les voltes sense que hi pogués mancar a aquesta Catedralcatedral el seu sostre estelat per a realçar les seves belleses, i per a última mostra de llur flexibilitat en rebre tota classe d'abillament. Als delicats grups de cilíndriques columnes, repartits per la nau principal, reemplacen per a sustentar el cimbori quatre pilars quadrats, presentant els seus plans transversalment i en cada pla cinc columnetes quèque, rematades unes en l'arrancada de les naus laterals i d'altres remuntant-se fins a les petxines de la cúpula, reuneixen admirablement les idees d'agosarada lleugeresa i grandiosa robustesa.
 
[[Fitxer:Catedral de Tarazona 5.jpg|thumb|250px|esquerra|Interior del cimbori]]
El cimbori, amb llur forma [[octagonal]] i el seu elegant estil, ben diferent del del seu exterior, recorda el de la [[Seuseu de Saragossa]]; que no degué, com aquest, la seva construcció a la munificència d'un pontífex, sinó al zel d'un canonge, d'en [[Juan Muñoz]], el nom del qual es llegeix en el [[fris]] i el seu [[epitafi]] en el paviment. El creuer, doblant amb la seva amplada de 120 peus la de la nau del centre, és igual i està en elevació i en [[arquitectura]] dels murs i del sostre; ocupen el fons dels seus braços dues esquinçades claraboies i dues portes, de les quals una serveix d'ingresingrés principal i l'altra comunica amb el [[claustre]].
 
La comentada disposició del temple i els llunyans termes de l'àmbit semblen engrandir les seves dimensions de per si força vastes i els seus 230 peus de longitud, oferint una rica varietat de perspectives, espaioses i alegres, severes i imponents. Vers l'any [[1552]], amb motiu de reparar-se la capellcapella major, revestí l'església del seu color actual, de fosc color, menys bell sempre que el natural de la pedra, s'harmonitza, tanmateix, amb els domassos de vellut vermell que decoren l'absis profund. Bellament destacaria sobrea ellessobre un retaule de cresteria, però, per desgraciadesgràcia, el de [[Tarassona]], obra d'un fra [[Diego de Yepes]], declinant del plateresc al barroc, no passa certament de regular.
 
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00005 - .jpg|thumb|250px|dret|Gelosies del claustre]]
Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb un primor gòtic mènsules, guardapols i cornisa; el qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; el qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta Catedralcatedral de més interessant en els seus detalls que magnificamagnífica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimoniitestimoniï la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passarenpassar en silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]], que l'aixecà de les ruïnes en quequè des de segle i mig, jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorri-renconcorregueren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de llursles voltes una tranquil·la sepultura.
 
En el dia sies trobava molt desfigurat, perquè cada particular es creia autoritzat pera truncar la idea de l'artífex obrint capelles o fixant retaules que designessin el lloc del seu soterrament, i tan sols alguns arcs alguns arcs conservaven els calats de guix que, a manera de gelosies, entreteixien totes les obertures i la qual gòtica varietat de la qual no perdia gens de la seva puresa per trobar-se engastatsencastada, digui'm diguem-ho així, en un marc del [[Renaixement]].
 
No es reduïren a fastuoses memòries sepulcrals ni a rics ornaments i joies per al culte els llegats fets a la Catedralcatedral dels seus prelats i sacerdots; un altre més singular el deixaren en la seva antiga ''llibreria'' quan la impremta encara no havia aparegut. Rancis tractats de [[canons]] i [[teologia]] es desxifren manuscrits en pergamins sencers; colors vius i brillants daurats orlen les pàgines de [[bíblies]] i [[missal]]s, conservant-se en alguns per fortuna la data del treball i el nom dels artistes; el [[1474]] en [[Diego Ramirez]], prevere de [[Salamanca]], traçava les admirables miniatures del missal del bisbe i cardenal [[Fèrriz]], i els magnífics pontificals d'[[Andrés Martinez]] sortiren de la mà del seu capellà domèstic, [[Fernando Gómez de Agreda]], el [[1484]].
 
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]], Tom 59, pàgs. 595 a 598, ISBN 84-239-4559-6.
 
== Enllaços externs==
20.869

modificacions