m
Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB |
||
Línia 11:
|arma= {{bandera|França}} [[Exèrcit francès]]
|període en actiu= 1869–1916
|rang= [[General de divisió]]<br>(títol honorífic [[Fitxer: Army France OF10.png|35px|Mariscal de Camp]] [[Mariscal de França]])
|comandaments= [[Generalíssim]] ([[1914]]-[[1916]])
|batalles= [[Guerra francoprussiana]] (1870)<br>[[Guerra francoxinesa]] (1887)<br /> [[Primera Guerra Mundial]]
Línia 20:
}}
[[Fitxer:Joffre Catalan.jpg |Postal de Joffre amb la dedicatòria en català|thumbnail]]
'''Josep Joffre i Plas'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0034704 Josep Joffre], [[Gran Enciclopèdia Catalana]].</ref> ([[Ribesaltes]], [[Rosselló]], [[12 de gener]] del [[1852]] – [[París]], [[3 de gener]] del [[1931]]) fou un militar [[nord-català]] de l'exèrcit francès, [[mariscal de França]] i especialment famós per les batalles de la [[I Guerra Mundial]] i més particularment la [[Primera Batalla del Marne]]. La seva popularitat li valgué el sobrenom de ''Pare Joffre''. En l'exèrcit era vist políticament com d'idees liberals i democràtiques.<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra| editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 49}}</ref>
== Carrera militar ==
Línia 33:
La delegació del govern francès va arribar a [[Nova York]] al cap de nou dies de viatge, el 24 d'abril. Quan es va trobar en presència de Joffre, l'[[almirall]] Mayo, el cap de la flota estatunidenca de l'Atlàntic, declarà: "Senyor, la vostra presència ací és l'honor més gran que es pugui fer al meu país!" L'arribada de Joffre va generar un gran entusiasme als Estats Units que l'equiparà a un heroi nacional; pels carrers la gent cridava "Joffre! Joffre!" i tota la premsa americana va retre homenatge al "vencedor del Marne". Fins i tot s'arribà a comparar el mariscal amb [[Gilbert du Motier de La Fayette|La Fayette]]. Joffre va fer una conferència a l'Escola de guerra sobre la situació militar a Europa i demanà uns mitjans més ràpids per a una intervenció dels Estats Units a Europa. A [[Mount Vernon]], va dipositar la palma que s'ofereix tradicionalment als soldats morts per la pàtria sobre la tomba de [[George Washington]].
Amb tot, l'objectiu més important de la missió era convèncer el president Wilson, amb qui es reuní llargues estones. Plegats, van passar revista a cadascun dels detalls del conflicte: els efectius francesos i alemanys, l'organització de l'exèrcit americà, el transport i el desembarcament, l'organització del comandament, etc. A la seu del ministeri de la Guerra, li fou presentat el comandant de les forces militars estatunidenques, el general [[John Pershing]]. Al capdavall, a principis de juny s'envià cap a Europa una divisió que constava de quatre regiments d'infanteria, de dotze bateries de campanya i de sis bateries pesants.
Uns quants dies abans, el 24 de maig, el mariscal havia tornat a França i l'havien nomenat inspector general de les tropes americanes. Es creà aleshores una gran tensió ja que contràriament al que s'havia pactat abans, el [[govern Painlevé]] volia integrar els soldats americans al si de les tropes francobritàniques en
== Vida pública ==
Després de la guerra, Joffre es retirà i fou nomenat membre de l'[[Acadèmia Francesa]] el 14 de febrer de [[1918]]. El 1920 presidí la celebració dels [[Jocs Florals]] a [[Barcelona]],<ref>[[Jordi
== Distincions ==
Línia 47:
:: [[Fitxer:Legion Honneur Commandeur ribbon.svg|50px|COMMANDEUR]] Comandant de la Legió d'honor (11 de juliol de [[1903]])
:: [[Fitxer:Legion Honneur GO ribbon.svg|50px|Gran oficial de la Legió d'Honor]] Gran Oficial de la Legió d'honor (11 juliol de [[1909]])
: [[
: [[
: [[
: [[
: [[
: [[
=== Distincions d'altres països ===
|