Kárášjohka: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m restes de comentari |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
|altitud = 329}}
'''Kárášjohka''' (
El municipi de Karasjok es va establir l'[[1 de gener]] de [[1866]], quan se separà de l'antic municipi de [[Kistrand]]. En aquell moment, la població de Karasjok era de 515. Les fronteres municipals no han canviat des d'aleshores.
Dins el [[clima de Noruega]] continental Kárášjohka té els hiverns més freds del país (menys de -15º C de mitjana el mes de gener) i és on s'ha registrat la temperatura més baixa de Noruega, de -51,4 ºC el [[gener]] del [[1886]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.storm.no/|títol = Karasjok average conditions - base period 10 last years|consulta = |llengua = anglès|editor = Storm Weather Center|data = }}</ref>▼
▲
Kárášjohka també es coneix per ser el centre de la cultura sami, amb diverses institucions destacades d'aquesta cultura, sent la més important el ''Sámediggi'', el [[Parlament]] Sami. De fet, la majoria de la població parla l'idioma [[sami septentrional]], i aquest és oficial juntament amb el noruec [[Bokmål]].
==Etimologia==
El topònim en noruec del municipi, ''Karasjok'', és la forma norueguitzada del topònim en [[sami septentrional]] ''Kárášjohka''. La primera part del topònim, ''káráš'', significa en sami septentrional "plat de fusta", però si el topònim fos d'origen [[finès]] significaria "quelcom enganxós". La part final del nom és ''johka,'' que significa [[riu]]''.'' Per tant, el topònim podria significar "plat de fusta del riu" o "quelcom enganxós del riu".
L'únic nom oficial del municipi va ser Karasjok fins el [[1990]], quan va ser canviat a Kárášjohka-Karasjok. Va ser el tercer municipi de Noruega en oficialitzar el topònim en sami. El [[2005]] es va tornar a canviar la llei, fent que fos possible usar Kárášjohka o Karasjok segons es volgués.
== Escut d'armes ==
L'[[escut d'armes]] és relativament modern. Se'ls hi va concedir el [[27 de juny]] de [[1986]]. L'escut és format per tres [[Foc|flames]] daurades de cinc puntes sobre un fons vermell. Les flames es van triar per a simbolitzar la gran importància del foc per els habitants originaris de la zona, els [[samis]]. El foc era molt important per a ells, ja que garantia la supervivència durant l'hivern, tot i que de vegades també podia suposar una amenaça, sobretot quant a les [[Tenda|tendes de campanya]] i als grans boscos de [[Pi roig|pi]]. També era el punt on la gent es reunia i servia de defensa contra els perills i enemics. El nombre de 3 flames també és simbòlic, ja que simbolitza els tres pobles que conviuen al municipi: els [[samis]], els [[noruecs]] i els [[kven]].
== Geografia ==
El municipi està situat al llarg de la conca del riu superior del [[riu Tana]] i els seus dos afluents. També onclou grans extensions de l'[[Finnmarksvidda|altiplà de Finnmark]]. La zona inclou nombrosos llacs, sent el [[Čorotjávri]] el més destacat. La vall del Tana, a diferència de l'altiplà, està coberta de boscos de [[Pi roig|pins]] i [[Bedoll|bedolls]]. La part sud del municipi forma part del [[Parc Nacional d'Øvre Anárjohka]].
== Clima ==▼
▲=== Clima ===
Aquest municipi és especialment conegut dins l'[[Institut Meteorològic de Noruega]] pel seu clima extremadament fred. En aquesta part lluny del nord-est de Noruega, el clima és molt més continental i sec en comparació amb el clima costaner típic a Noruega.
Situat en una vall del riu altiplà de [[Finnmarksvidda]], Kárášjohka ha registrat la temperatura més freda mai registrada oficialment a Noruega: -51,4°C l'[[1 de gener]] de [[1886]]. La temperatura més càlida mai registrada a l'[[estiu]] és de 32,4°C. Al [[gener]] del [[1999]], que també hi va haver una onada d'aire fred, el registre de la temperatura "oficial " va ser de -51,2°C, però extraoficialment es va registrar una temperatura de -56°C. El mes més càlid registrat va ser al juliol de 1941, amb una mitjana (24 hores) de 17,9°C; el mes més fred va ser el febrer del [[1966]] amb una mitjana de -27,1°C.
=== Avifauna ===
La fauna que es troba en aquest municipi és característica de la regió. Els hàbitats interiors del [[Finnmarksvidda]] són coneguts per la seva rica vida de les aus, amb espècies com la [[cotxa blava]] en àrees de matolls. El [[riu Tana]] també flueix a través de Karasjok i moltes de les espècies que es troben a les zones més altes l'utilitzen com una ruta de migració.
== Turisme ==
Les principals atraccions del municipi són el Parlament Sami, el museu Sami, i la vella església de Karasjok, que data de [[1807]]. El Parlament Sami es va inaugurar el [[1989]] pel rei [[Olaf V de Noruega|Olav V]]. El primer president del parlament Sami va ser Ole Henrik Magga, de [[Kautokeino]]. Va ser el president més de vuit anys. L'Església Vella de Karasjok és l'església luterana més antiga del comtat de Finnmark, i l'únic edifici al municipi que va sobreviure els danys de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'església és avui massa petita, de manera que en van fer una altra de nova, més gran i de fusta, inspirada en l'arquitectura sami. Karasjok és també un lloc indicat per a observar la ''duodji'', l'artesania sami.
==Referències==
| |||