Tomografia computada: diferència entre les revisions

L'aparell de TC emet fes col·limat de raigs X que incideix sobre l'objecte que s'estudia. La radiació que no ha estat absorbida per l'objecte és recollida pels detectors. Després l'emissor del feix, que tenia una orientació determinada (per exemple, estrictament vertical a 90º°) canvia la seva orientació (per exemple, fes oblic a 95º). Aquest espectre també és recollit pels detectors. L'ordinador 'suma' les imatges, promitjant-les. Novament, l'emissor canvia la seva orientació (segons l'exemple, uns 100º d'inclinació). Els detectors recullen aquest nou espectre, ho 'sumen' als anteriors i 'promitgen' les dades. Això es repeteix fins que el tub de raigs i els detectors han donat una volta completa, moment en què es disposa d'una imatge tomogràfica definitiva i fiable.

La figura '1 'representa el resultat en imatge d'una sola incidència o projecció (vertical, a 90º°). Es tracta d'una representació esquemàtica d'un membre, per exemple una cuixa. El color negre representa una densitat elevada, la de l'os. El color gris representa una densitat mitjana, els teixits tous (músculs).

A la figura '4 'l'ordinador disposa de dades de quatre incidències: 45º, 90º°, 135º i 180°. Els perfils de la imatge són octogonals, el que l'aproximen molt més als contorns circulars de l'objecte real.