Udmurts: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de fundició de > de fosa de
Línia 57:
S'hi desenvolupà un sistema feudal colonial: el ''iasak'' (tribut) i els ''strelt’sy'' (deure de manteniment i lleva d'un cos de mosqueters), que barrejaren rendes feudals i taxes estatals. Des del [[segle XVIII]] foren aconvertits a la religió ortodoxa, tot i que la majoria mantingueren la religió animista. El 1724 introduïren l'impost de capitació, i la majoria dels camperols udmurts esdevingueren vassalls de l'estat. L'increment de l'explotació feudal provocà que molts pagesos s'unissin a les revoltes [[baixkirs]] del 1662-1664, i a la Guerra Camperola del 1670-1671, dirigida per [[Stenka Razin]].
 
A mitjans del segle XVIII s'inicià la indústria metal·lúrgica amb la fundació de la planta de fundiciófosa de coure de Bemyzh, així com les ferreries de Pudem, Kambar i Kama (Ijevsk i Votkinsk). Milers de pagesos de l'estat foren obligats a treballar-hi, i es talaren nombrosos boscos dels voltants. Els establiments industrials també esdevingueren centres comercials, i alhora s'incrementà la immigració russa, ja iniciada en el segle XIII. El 1756 es fundà la foneria de coure Bemyzhski i després les de ferro a Pudemski, Votkinski (1759), Izhevski (1760) i Kambarski (1761). El 1775 es publicà a [[Sant Petersburg]], anònima, la primera gramàtica udmurt, que proposava un sistema d'escriptura basat en l'[[alfabet ciríl·lic]]. Els pagesos udmurts també donaren suport a la revolta camperola de Pugatxov del 1773-1775 a causa de la política de cristianització forçada que volia dur a terme el bisbe de [[Kazan]].
 
Durant la primera meitat del segle XIX cresqué el rol de la indústria i el comerç a Udmúrtia. S'incrementaren els tributs i les obligacions, i s'intensificà la política d'opressió nacional, alhora que prevalien unes condicions laborals dures a les indústries. A causa d'aquests i d'altres factors, molts pagesos udmurts rebutjaren treballar a les indústries o pagar les taxes, de manera que iniciaren revoltes.