Accent prosòdic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
+ referències
Línia 8:
Moltes llengües, entre aquestes el [[català]], marquen la presència de l'accent amb un signe gràfic segons unes normes d'[[ortografia]]. L'[[accent gràfic]] ajuda a pronunciar correctament el mot (per exemple, entre ''fàbrica, fabrica, fabricà''). A vegades, l'accent gràfic permet distingir entre dues paraules que altrament serien idèntiques, i en aquest cas es parla d'''[[accent diacrític]]''; en són exemples ''sol'' (estrella) i ''sòl'' (terra), o ''mes'' (dotzena part de l'any) i ''més'' (adverbi).
 
En català, [[Accentuació en català|només porten accent]] gràfic les [[vocal]]s.<ref>{{ref-llibre |autor=Institut d'Estudis Catalans |enllaçautor=Institut d'Estudis Catalans |títol=Gramàtica de la llengua catalana (versió electrònica) |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ |lloc=Barcelona |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |any=2013|ref=CITEREFInstitut d'Estudis Catalans2013 |pàgines=78}}</ref> La '''a''' en porta, sempre que s'hagi d'accentuar, l'accent greu (`), la '''i''' i la '''u''' l'accent agut (´), i la '''e''' i la '''o''' el poden portar greu o agut segons que la seva pronúncia sigui oberta o tancada. L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.
L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.
 
La base d'assignació d'accent són els [[morfemes]], tònics, àtons o preaccentuats. Així doncs, l'accent és un fenomen de tipus lèxic.
Linha 41 ⟶ 40:
** Mots plans acabats en consonant. Exemples: ''àcid, càrrec''.
** Mots esdrúixols. Exemples: ''música, família''.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Deuterotònic]].