Elias de Barjols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
Efectivament, dues cançons d'Elias de Barjols van dirigides a Garsenda i, en altres dedicatòries, consten moltes relacions amb trobadors i senyors del seu temps. La cançó ''Belhs Guazanhs'' s'ha datat de 1191, encara que aquesta datació és discutida. La darrera peça datable és de 1230, cosa que dóna una producció poètica estesa en el temps.<ref>Vegeu els detalls de tot plegat a Riquer, ''Los trovadores'' p. 1192-4</ref>
La peça més coneguda potser sigui ''Belhs Guazanhs, s'a vos plazia'' (132,5) on, a imitació d'una poesia de [[Bertran de Born]] (PC 80,12 ''Domna, puois de me no·us chal''), Elias escull la millor qualitat de cada cavaller per crear el cavaller perfecte. Els provençalistes l'anomenen la cançó del ''cavalher soissebut'', prenent l'adjectiu de Bertran de Born (''dama soissebuda'' = "imaginada, artificial"). S'hi han identificat, entre els cavallers esmentats, [[Robert IV (delfí d'Alvèrnia)]], [[Raimon de Miraval]], [[Pons de Capduelh]], [[Bertran de la Tor]] i possiblement [[Eble V de Ventadorn]] (el marit de [[Maria de Ventadorn]]) i [[Aimar V de Llemotges]].<ref>Vegeu l'article de Stronski, Annales du midi, 1906, esmentat a la bibliografia</ref>
==Obra==
| |||