Picentins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: animals son gairebé > animals són gairebé |
|||
Línia 63:
En aquesta fase es desplacen cap al nord (necròpoli de Novilara). Es caracteritza per un gran desenvolupament de la metal·lúrgia. Són objectes típics: les armilles fetes amb làmines de metall en espiral i els pectorals decorats amb elements simbòlics com la imatge de la barca solar i la figura d'un ànec al mascaró de popa i proa. Alguns objectes de metall són el testimoni de relacions comercials amb l'altra banda de l'Adriàtic: agulles de cosir, fíbules i diversos ornaments femenins.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase III (s.VII-580 aC)
S'han trobat objectes d'importació procedents d'Egipte, Síria, Àsia Menor. Són típiques d'aquesta fase les tombes en forma de túmul i les de forma circular, en elles enterraven el carro de combat del difunt (influència oriental). Mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]]. L'objecte més notable és l'[[enòcoa]], feta amb un ou d'estruç. Les representacions de figures humanes i animals
;Fase IV (580 aC- 470 aC)
La fase IV se subdivideix en: "Picè IV A" i "Picè IV B". Les característiques típiques del període són: les inscripcions en el seu idioma trobades al sud del seu territori, les escultures gegants de Numana i Capestrano, la gran varietat en elements d'ornamentació femenina, els enigmàtics anells de sis nusos. Un material típic d'aquesta fase és l'[[ambre]] procedent probablement del [[Ruta de l'ambre|Dnieper]]. L'afició dels picentins per l'ambre va fer que els anomenessin "el poble de l'ambre" i alguns han proposat que el seu nom en pugui derivar ja que en llatí la paraula ''pix'' vol dir «ambre», fonemes que també estan presents en la paraula ''pikentes''.
| |||