Diferència entre revisions de la pàgina «Halterofília»

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: Actualment és configura > Actualment es configura
m (Corregit: Actualment és configura > Actualment es configura)
A finals d'aquest segle, l'halterofília era una dedicació gairebé exclusiva dels professionals del circ, com els germans Saxon. En les olimpíades modernes, celebrada a Atenes el 1896, l'halterofília va ser inclosa com esport olímpic. Va destacar l'anglès Launceston Elliot, que va aixecar amb una sola mà 71 kg. A París el 1900 no es va celebrar competició.En els Jocs Olímpics de Sant Louis 1904. el grec Pèricles Kakousis va aconseguir aixecar 111,67 kg. Posteriorment es van succeir vuit anys sense aixecament, i va tornar a incloure's a Anvers el 1920.
 
Els participants ja es van dividir en categories segons el seu pes: ploma, lleuger, mitjà, semipesant i pesant. El 1928 a Amsterdam es van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Més tard a Munic 1972 es van introduir noves categories de pes, mosca i superpesant. Actualment es competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 es va celebrar el primer campionat d'halterofília femenina i el Comitè Olímpic Internacional va aprovar, el 1997 la participació de les dones en els Jocs Olímpics, les categories de pes van patir un nou canvi. Actualment éses configura d'aquesta manera: vuit categories masculines i set femenines definides pel pes corporal. El 1905 es va fundar a París la Federació Internacional, una organització amateur el nom oficial en l'actualitat és International Weightlifting Federation (IWF) en la qual es van integrar inicialment catorze països, a partir d'aquesta data es van anar fundant federacions nacionals. Aquesta és l'entitat encarregada de controlar i regular totes les trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A més, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els rècords.
 
En els campionats mundials, Jocs Olímpics, campionats continentals i jocs regionals, així com en tornejos internacionals, només podran utilitzar els sistemes de llums per jutges, les bàscules i els cronometradors aprovats per la IWF. Aquestes competicions s'organitzen sobre la base de dos moviments individuals - arrencada i dos temps - i amb deu categories de pes corporal. En la dècada del 1980 els aixecadors de la Unió Soviètica van dominar els competicions internacionals en la categoria de més de 110 kg, arribant i excedint els 210 kg en arrencada i els 265 kg en la modalitat de dos temps, amb un total de 465 kg. Fins al 1956 no es van reconèixer les proves d'aixecament de pesos amb una sola mà en competicions internacionals.
1.140.329

modificacions