Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

1 byte afegit ,  fa 4 anys
m
Corregit: -es conegut +és conegut
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Corregit: -es conegut +és conegut)
Van governar la província primer els [[tahídides]] (el general [[Tahir ibn al-Husayn]] des de [[821]]) i temporalment els [[saffàrides]] que van preferir establir la capital a [[Nishapur]] encara que Merv va restar com a centre comercial principal; després al segle X els samànides que tenien capital a [[Bukhara]] i sota els quals el Khorasan fou teatre de conflictes quan generals i governadors turcs volien dominar el país que només nominalment restava subjecte a l'emir samànida de Bukhara. Tot això va afectar a la prosperitat de Merv i al-Mukaddasi diu que el [[980]] la meitat del Rabad estava en ruïnes i la ciutadella estava destruïda. A més la ciutat era afectada per lluites sectàries entre [[hanafites]] i [[xafiïtes]].
 
A l'inici del segle XI foren els [[gaznàvides]], sense vinculació amb el califat els que la van governar; el seu domini fou breu i el [[1037]] el seljúcida [[Čaghri Beg Dawud]]) es va apoderar de Merv, i els turcmans van dominar el Khorasan. Malik Shah I va construir una gran muralla a l'entorn de Merv. El [[1100]] va pujar al tron [[Sandjar]], que va governar la meitat oriental de l'imperi. Sota els seljúcides Merv es va recuperar i a aquesta ciutat foren enterrats els sultans seljúcides [[Alp Arslan]] i Sandjar.<ref> el mausoleu de Sandjar a Merv de 27 x 27 metres esés conegut com ''Dar al-Akira'', Casa de l'Endemà </ref>
 
Durant tot aquest període Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan" (Herrmann 1999). al segle XII existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels que rebien el pagament en natura o en espècies.
1.129.184

modificacions