Opera buffa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 37.133.78.82. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Falstaff, December 2013 16.jpg|thumb|Una ''opera buffa'']]
L''''''opera buffa''''' (en català, '''òpera bufa'''<ref name=calmell/>) és un gènere d'[[òpera]] que nasqué en ple període [[barroc]], es desenvolupà a [[Nàpols]] en la primera part del [[segle XVIII]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Downs|nom=Philip G.|títol=La música clásica. Volum 4|pàgines=101|editorial=Ediciones AKAL|any=1998|isbn=9788446007340}}</ref> i al mateix segle estengué la seva popularitat a [[Roma]] i al nord d'[[Itàlia]]. Es caracteritza pel fet que el seu argument és còmic o festiu, predominant els temes d'embolics matrimonials i sàtires sobre costums socials.<ref name=
L'[[òpera còmica]], en principi, es caracteritza per ser una [[art escènica]] en què part del [[text dramàtic]] és cantat i part d'ell és declamat, podent ser l'argument i el to
A Itàlia, l'òpera bufa era cantada de principi a fi, a diferència d'altres òperes de tall còmic com la ''[[zarzuela]]'' a Espanya, l'''[[opéra-comique]]'' a França, la ''[[singspiel]]'' a Alemanya o la ''[[ballad opera]]'' a Anglaterra, que tenien parts parlades.<ref name=calmell/>
Línia 30:
Front a la grandiloqüència i [[èpica]] de l'òpera seriosa, la ''buffa'' és espontània, naturalista, tracta temes quotidians, típicament embolics matrimonials amb final feliç, i el seu element primordial és la [[comicitat]].<ref name=hist/> El tipus de comèdia podia variar dins d'una variada gamma: des d'''[[Il barbiere di Siviglia]]'' de [[Rossini]] ([[1816]]) que era purament una [[comèdia]], fins a ''[[Le nozze di Figaro]]'' de [[Mozart]] ([[1786]]), que hi afegia [[drama]] i [[patetisme]].
L'òpera buffa va néixer com a episodis intermedis entre els actes d'una òpera principal, d'aquí el nom dels inicials ''intermezzi'' amb què es van conéixer les primeres òperes bufes. La majoria eren executades per pocs [[intèrpret]]s, diferents dels de l'òpera principal, dels quals solia haver dos [[cantant]]s, mentre que els altres declamaven o bé s'[[expressió corporal|expressaven sense paraules]], mostrant personatges, actituds i arguments típics de la [[comèdia de l'art]]. A la segona meitat del segle XVIII, el [[dramaturg]] [[Carlo Goldoni]] va anar transformant els estereotips genèrics de la comèdia de l'art, que en un principi eren populars i estimats per ser tan coneguts, en personatges més rodons, subtils i precisos, amb caràcters més realistes i versemblants.<ref name=
La música es reduïa al [[clavicèmbal]] pels moments recitats i un petit grup d'instruments. Actuaven al [[prosceni]] i no disposaven de decorats, ja que era el moment en què s'aprofitava per a canviar els de l'òpera principal. El fet d'estar lliure de la imposició estilística, que va afectar, per exemple, a les produccions serioses principals, li donava flexibilitat i va fer que es poguessin adaptar fàcilment a nous canvis i modes.<ref name=calmell/>
| |||