Kayseri: diferència entre les revisions

| consulta= 12 1 1 2007

| editor= Oxford University Press

}}</ref> és una ciutat de [[Turquia]], capital de la [[província de Kayseri]], que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa). La seva població metropolitana el 2007 s'estima de 895.253 habitants. Els seus habitants s'anomenen kayserilis. La ciutat és una barreja de modernisme i conservadorisme provincià.<ref>{{ref-web| url = http://www.ft.com/cms/s/d28e6bfe-200e-11dc-9eb1-000b5df10621.html Article:|títol= Marriage of old and new sways voters in Turkey|autor= Vincent Boland| editor= [[Financial Times]] | consulta= 2007-06-21}} </ref> Econòmicament és una de les ciutats anomendes ''Tigres d'Anatòlia'', de fort creixement.<ref>{{ref-web| url = http://www.esiweb.org/pdf/esi_document_id_69.pdf Full text|títol= Islamic Calvinists: Change and Conservatism in Central Anatolia|autor= ESI | editor= European Stability Initiative, [[Berlín]] | consulta= 2005-09-19}}</ref> Disposa de l'aeroport internacional de d'Erkilet i de la universitat Erciyes. Té nombrosos monuments seljúcides.

En època hittita la regió portava el nom de Kanech i era colònia assíria. El seu primer nom fou '''Mazaca''' i fou capital del [[Regne de Capadòcia]]. Va canviar el seu nom a Eusèbia (Eusebia) en honor del rei [[Ariarates V]] Eusebes de Capadòcia (vers 163-130 aC). Fou ocupada per [[Tigranes II d'Armènia]], aliat de [[Mitridates del Pont]], vers el [[78 aC]] o [[77 aC]] que va deportar a la població cap a la seva nova capital [[Tigranocerta]]. Després fou ocupada pels romans i una part dels seus antics habitants van tornar.

Al [[segle IV]] esdevingué seu d'un bisbat cristià del que va ser bisbe [[Basili de Cesarea|Basili]] el gran, nascut a la ciutat el [[370]]. Ocupada pels perses del rei [[Sapor I|Sapor]] durant el regnat de [[Valerià I]] (253-260), milers de ciutadans van ser massacrats. Sota el govern de [[Justinià I]] es restauraren les seves muralles.

El [[602]] l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per [[Flavi Focas|Focas]] i el rei [[Cosroes I]] de Pèrsia, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'Imperi, guerra que va durar 25 anys ([[604]] - [[629]]). Els perses van dominar vers el [[608]] quasi tota l'[[Armènia]] bizantina i aquestes províncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el títol de ''padhghospan'' de l'oest (governador de l'oest). El nou governador va obtenir una gran victòria a la regió de [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i va continuar cap a Cesarea de Capadòcia, que fou ocupada, si bé després fou evacuada a l'arribada d'un exèrcit grec el [[611]].

El [[1067]] Cesarea de Capadòcia fou saquejada pels [[seljúcides]] que la van ocupar el [[1071]].

La ciutat va formar part de l'estat dels [[danishmèndides]]. La Primera Croada va creuar per la ciutat però no la descriuen potser perquè restava en ruïnes. Malik Muhammad fill de [[Danishmend Ghazi]] la va restaurar. El [[1168]] la van perdre davant [[Kilidj Arslan II]] de [[Rüm]] i sota els seljúcides moltes vegades fou residència reial. El [[1243]] fou assolada per les forces mongoles de [[Baidju]] i milers d'habitants foren capturats i emportats captius; la ciutat fou destruïda i saquejada. El [[1277]] fou ocupada pel mameluc Baybars però com que no es va produir cap revolta dels turcmans (com esperava) es va retirar al sud de les [[muntanyes del Taure]]; els mongols en revenja, van saquejar altra vegada la ciutat quan els mamelucs van marxar.

El [[1343]] va passar a mans d'[[Ala al-Din Eretna]], nominal governador mongol, que en va fer la seva capital. Els [[Eretnaoğlu]] foren eliminats pel cadi [[Burhan al-Din]], natiu de la ciutat, que després es va establir a [[Sivas]]. Fou ocupada per [[Baiazet I]] el [[1398]] però després de la derrota d'[[Ankara]] contra [[Tamerlà]] (juliol de [[1402]]), va passar als [[karamànides]]. Durant un segle fou objecte de disputa entre el [[Beylik de Karaman-oğlu]] i [[Dhu l-Kadr]]: aquestos darrers la van ocupar el [[1419]] amb ajut mameluc; la van perdre altre cop però la van recuperar el [[1436]] aquesta vegada amb ajut otomà. Els karamànides la van conquerir el [[1465]] però el otomà [[Mehmet II]] el [[1467]] la va retornar a Dhu l-Kadr. Els otomans la van annexionar després d'haver conquerit [[Kara Hisar Develi]] ([[1474]]) i abans del [[1490]]. En aquest darrer any els otomans foren atacats a Kayseri pels dhu l-kàdrides amb suport mameluc. El domini otomà va quedar consolidat el {{segle |XVI}} amb l'eliminació dels [[mamelucs]]. La ciutat va canviar de nom, i va passar a ser coneguda com a '''Kayseri''' nom que porta avui dia.

Al {{segle |XVII}} els rebels [[djalalis]] hi van operar. [[Kara Yazidji]] hi va derrotar als otomans el [[1600]], i poc després fou assetjada per dues vegades. Molts habitants van fugir i l'economia es va desorganitzar. El [[1618]] Simeó de Polònia la va trobar arruïnada perquè la població no feia cap reconstrucció per por deld djalalis. El [[1624]] les forces d'[[Abaza Hasan]] foren dispersades prop de la ciutat pel visir Çerkes Mehmed. El [[1649]] la va visitar [[Ewliya Çelebi]] i ja havia recuperat la prosperitat.

Va estar sota els [[derebey]]s Çapanoğlu durant mig segle fins a retornar al domini directe otomà. El [[1835]] va patir un greu terratrèmol i el ''1848'' una epidèmia de còlera. Era un sandjak de l'[[eyalat de Karaman]] i així va restar fins al [[1864]] quan fou agregat al [[província d'Ankara|wilayat d'Ankara]]. El sandjak estava format només per un ''kada'': Kara Hisar Develi; aquest però fou reclamat sovint per governador de [[Nigde]]. Al final del {{segle |XIX}} eren dos ''kada'': Indjesu i Develi. Sota la república el sandjak fou elevat a província (''il'').

* 1904: 50.000 estimats (20.000 cristians 3/4 armenis)

* 1925: 39.544 (1277 grecs i armenis)

* 1935: 46.181

* 1940: 52.467

* 1945: 57.863

* 1950: 65.488

* 1955: 82.405

* 1960: 102.596

* 1965: 126.653

* 1970: 167.696

* 2000: 690.000

* 2007: 895.253

* [[Kaykubadiyya]]

*Església armènia del {{segle |XIX}}

[[Fitxer:Kayseri districts.png|thumb|450px|leftesquerra|Districtes Metropolitans]]

* {{flagiconbandera|Syria}} [[Hims]], [[Síria]]

* {{flagiconbandera|Bòsnia i Hercegovina}} [[Mostar]], [[Bòsnia-Hercegovina]]

* {{flagiconbandera|RussiaRússia}} [[Nalchik]], [[Rússia]]

* {{flagiconbandera|GermanyAlemanya}} [[Saarbrücken]], [[Alemanya]]

* {{flagiconbandera|SouthCorea Koreadel Sud}} [[Yongin]], [[Corea del Sud]]

* {{flagiconbandera|Bòsnia i Hercegovina}} [[Goražde]], [[Bòsnia-Hercegovina]]

* [http://www.kayseri.gov.tr Lloc oficial del govern]

* {{ref-web| url = http://www.pbase.com/dosseman/kayseri Photographs:|títol= Kayseri|autor= Dick Osseman| editor= | consulta= }}

* [http://www.armeniapedia.org/index.php?title=Gessaria Armenian history and presence in Kayseri/Gessaria]

* [http://www.virtualani.org/kayseri/index.htm The Armenian church of St. Gregory in Kayseri]

* [http://www.esiweb.org/index.php?lang=en&id=156&document_ID=69 ESI report: Islamic Calvinists. Change and conservatism in central Anatolia (19 September 2005)]