Kilij Arslan II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: a vegades → de vegades (2) AWB
Línia 3:
'''`Izz-ad-Din''' : en àrab ''Gloria de la religió''<br />
'''al-Màlik al-Muzzim''' : en àrab ''el rei més glorios'' <br />
''' Kılıç Arslan''' : en turc ''espasa lleó'' </ref> (? - [[26 d'agost]] de [[1192]]), fou [[Soldanat Seljúcida de Rüm|sultà seljúcida Rum]] amb capital a [[Konya]]. Va succeir al seu pare [[Massud I]] quan va morir.<ref name="date_deces">{{en}} [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089967 West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum], per Charles Cawley, 2006-07, Editor: Foundation for Medieval Genealogy, proposa dues dates: 11 de febrer de 1155 i 10 de febrer de 1156.</ref>
 
==Biografia==
Línia 9:
 
===El regnat===
Kılıç Arslan va regnar amb seu a Konya. El seu pare havia obtingut l'ajut dels bizantins i va poder redreçar la difícil situació del sultanat enfront dels [[danishmendites]] que d'altra part van tenir problemes de successió. Inicialment va seguir la mateixa política; el 1159 però hi va haver un enfrontament amb els bizantins que es van acostar a Konya (on [[Manel I Comnè]] havia anat a negociar amb Nur al-Din) i el 1161 un altre conflicte amb Joan Contostephanus, nebot de Manel Comnè. Kilidj Arslan va anar llavors a [[Constantinoble]] (1162) per arranjar el conflicte i va fer a Manel I Comnè una mena d'homenatge, que d'altra banda no li costava res.
 
Va seguir la guerra contra l'emir danishmendita de [[Sivas]] [[Yaghi Basan|Nizam al-Din Yaghi Basan]] i contra el seu germà (el quart fill) Shahanshah que s'havia aliat a aquestos.<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks, per Katharine Branning]</ref> Així es va poder apoderar de gran part de les possessions danishmendites i les haguera conquerit totes si no hagués hagut d'enfrontar al poderós [[Nur al-Din Mahmud]] de Síria que criticava l'amistat del sultà amb els grecs. Kilidj Arslan va ajudar a Nur al-Din en la conquesta de les posicions dels croats a les fronteres sirio-anatòliques que volia repartir, però quan els seljúcides es van retirar Nur al-Din es va apoderar de tot. La conquesta d'Egipte pels lloctinents de Nur al-Din ([[Shirkuh]] i [[Saladí]]) li va donar tant de prestigi que Nur al-Din fou cridat per l'emir danishmendita. Nur al-Din va obligar a Kilidj Arslan a reconèixer a aquest emir el que li quedava de territori.
Línia 17:
La pau amb els bizantins va durar fins al [[1175]], quan Kılıç Arslan va refusar entregar a l'emperador Manel el territori conquerit als danishmendites. Les negociacions per evitar la guerra no van reeixir. El [[1176]], Manel va envair el sultanat amb intenció d'ocupar la capital Konya però el novembre del mateix any els seljúcides van atreure als bizantins a una vall prop de [[Myriokephalon]] i [[Batalla de Miriocèfal|els va derrotar]], i encara que els bizantins no van quedar del tot aniquilats l'emperador va haver d'acceptar els desmantellament de les seves fortificacions al llarg de la frontera. Aquesta batalla va posar fi a les reivindicacions bizantines sobre Anatòlia.<ref name="branning" />
 
El [[1177]], Nur ad-Din va morir. Kılıç Arslan va aprofitar per apoderar-se de [[Malatya]] i altres territoris als danishmendites aconseguint la unitat política de l'Àsia Menor.<ref name="sourdel">Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Éd. PUF, {{ISBN|978-2-130-54536-1}}, article ''Kiliç Arslan'' pàgina 481.</ref>
 
El [[1180]], després de la mort de [[Manel I Comnè]], el sultà va aprofitar la inestabilitat a Bizanci per arribar a a les valls superior de la vessant egea d'Anatòlia arribant a la costa en front de [[illa de Rodes | Rodes]] i altres punt de la part meridional. El mateix any es va aliar a Saladí, successor efectiu de Nur al-Din. El [[1185]], va signar la pau amb l'emperador [[Isaac II Àngel]] (1185-1195).
 
===Partició del sultanat===
Línia 25:
El 1186/1187, Kılıç Arslan, vell i cansat, va decidir partir el regne (sota la seva autoritat mentre visqués) entre els seus nou o deu fills (un podria ser un nebot), i el seu germà més petit, Sandjar Shah, que va rebre Ereğli.<ref name="cawley" /> Els altres van rebre:
* [[Malik Xah II ibn Kilidj Arslan II]] va rebre [[Aksaray]]. El 1189 va atacar a Kilidj Arslan i es va apoderar de Konya tenint al pare mig captiu. Kilidj Arslan II va poder demanar ajut a Khaykhusraw que el va restablir amb ple poder a Konya el [[1191]]. Va morir el [[1197]].
* El fill Giyath al-Din [[Kaykhusraw I]], al que va concedir a la comarca de [[Sozòpolis]] (turc Uluborlu) incloent Burğlu, per haver ajudat al seu pare contra Kut al-Din Malik Shah, tindria la preeminència.<ref>'''Burğlu''' esmentada a {{en}} [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089967 West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-07 Editor: Foundation for Medieval Genealogy, és segurament [[Safranbolu]], vila de la que el nom ha canviat sovint: '''Dadibra''' dels bizantins; '''Zalifre''' sota els seljúcides; '''Borglu''', Borlu, Taraklı Borlu, Zağfiran Borlu, Zağfiran Benderli, Zağfiranbolu, Zafranbolu sota els [[Imperi Otomà|otomans]]. Es pot veure a: {{tr}} [http://www.ipa-istanbul.org.tr/version30/konuno.asp?konuno=290 Safranbolu: Tarihe Yolculuk] o a {{en}} [http://www.adventuretours.com.tr/showinfo.asp?InfoNo=125 Safranbolu </ref> Va ser el successor designat pel pare el [[1192]] però el 1197 fou expulsat pel seu germà Rukn al-Din Sulaymanshah II i no va recuperar el poder fins al [[1205]]. Va morir el 1220.
* Rukn al-Din [[Sulaymanshah II]] va rebre [[Tokat]]. A la mort de Kutb al-Din Malik Shah el 1197, es va apoderar dels seus territoris i dels de Giyath al-Din Kaykhusraw I. Va morir el 1204. El seu fill de tres anys [[Kilidj Arslan III]] el va succeir efímerament.
* Nasir al-Din Beg Yaruk Shah, va rebre [[Niksar]].
Línia 33:
* Arslan Shah, va rebre [[Niğde]].
* Muhyi al-Din Masud Shah, va rebre [[Ankara]]. Fou assassinat pel seu germà Rukn al-Din Sulaymanshah II quan aquest es va apoderar d'Ankara el [[1204]].
* El nom de l'altre (esmentat ade vegades com a fill i ade vegades com a nebot) es desconegut.<ref name="cawley" />
 
===Final de regnat===
Línia 45:
 
== Bibliografia==
* {{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem |volum=vol.III. 1188-1291 ''L'anarchie franque'' |url= |llengua=francès | editorial=Perrin |data=2006 (1936) |pàgines= |isbn=}}
* [http://www.hukam.net/family.php?fam=67 السلاجقة/آل سلجوق/سلاجقة الروم/سلاجقة الأناضول, Els seljúcides de Rüm] {{ar}}
* Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis, [http://books.google.cat/books?id=j15MBH-FIwkC&pg=PA231&lpg=PA231&dq=%22kopek%22+%2B+%22seljuk%22&hl=ca&output=html&sig=f1n9TZCjjg0w3wQV29IsFhWGQyc The Cambridge History of Islam], [[Cambridge University Press]], 1977 {{en}} ISBN 0521291356
Línia 51:
* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089967 West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy] {{en}}
* [[René Grousset]] [http://classiques.uqac.ca/classiques/grousset_rene/empire_des_steppes/grousset_steppes.pdf ''L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan'' ]{{pdf}} éditeur Payot, Paris, quarta edició 1965, primera 1938
* Janine et Dominique Sourdel, article ''Seljoukides'', p. &nbsp;740-743 i l'article ''Kiliç Arslan'' p. &nbsp;481 {{fr}} a ''Dictionnaire historique de l'islam'', Éd. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1
* Claude Cahen, ''Preottoman Turkey'', 1968