Manazkert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}}, segle VIII → {{segle|VIII}} AWB
Línia 7:
La regió va pertànyer a la família dels Manavazians, uns [[nakharar]]s que deien ser descendents de Manaz, fins al 333 quan el rei [[Khosrov II d'Armènia|Khosrov II Arshakuni o el Petit]] d'Armènia va fer matar a tots els membres de la nissaga.<ref name="SAE"/> Més tard va donar les terres a una altra família de nakharars, els Aghbianosians.
 
Manazkert fou una ciutat fortificada<ref>Leiser, Gary. "Manazkert" a ''Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia'', Josef W. Meri (ed.) Londres: Routledge, 2005, ps. 476-477, ISBN 0-415-96690-6.</ref> i fou un important centre comercial a la regió de l'[[Apahunik]] a la província de [[Turuberan]].
 
=== Edat Mitjana ===
Al final del {{segle |VIII}} la família [[Mamikonian]] quasi es va extingir; la darrera filla viva de [[Mushel IV Mamikonian]], el darrer príncep d'aquesta casa, es va casar amb el cap tribal àrab [[Djahap al-Qaisi]] que s'havia apoderat de l'[[Arsharuniq]], [[Taiq]], [[Taron]] i altres regions després del 771 i va legalitzar el seu domini amb aquest matrimoni, convertint-se en [[nakharar]] de bona part dels dominis Mamikonian. Encara va afegir part dels dominis dels [[Gnuni]] a l'[[Aliovit]]. Els seus dominis foren anomenats [[emirat de Manazkert]], el qual va durar fins al 964; els seus sobirans portaren la ''nisba'' al-Manazí.<ref>Aram N. Ter-Ghevondyan, ''The Arab Emirates in Bagratid Armenia'', Trans. Nina G. Garsoïan. Lisboa: Calouste Gulbenkian Foundation, 1976.</ref>
 
Del 964 al 968 o 969 Manazkert va quedar en poder dels [[hamdànides]]. En aquesta darrera data fou conquerida pe general bizantí [[Bardas Focas]].<ref>{{ref-llibre
Línia 27:
 
=== Edat Moderna i Contemporània ===
Encara que va subsistir va perdre tota importància i gairebé no torna a ser esmentada durant 800 anys. El 1592 un document otomà esmenta un [[sandjak]] de Malazgird al [[vilayat]] (''wilayet'') de [[Diyarbekir]], el qual estava habitat pels Kara Ulus, nòmades, però és l'única referència sobre aquest sandjak. [[Katib Çelebi]] esmenta breument la població al segle XVII. Al {{segle |XIX}} apareix com a ''[[kada]]'' del sandjak de Muş (aleshores Mush) al vilayat de [[Bidlis]] amb 50 pobles el principal dels quals tenia 213 cases (uns 1500 habitants) i 19 botigues, i les activitats principals eren l'agricultura i la ramaderia.
 
A l'inici de la [[I Guerra Mundial]] i del [[genocidi armeni]], la ciutat tenia 5.000 habitants, en majoria armenis.<ref name="SAE"/> Els habitants es dedicaven a l'agricultura, el comerç i l'artesania. Hi havia dues esglésies armènies anomenades Surb Astvatsatsin i Surb Gevork, i una escola armènia. Igual que en altres ciutats els armenis foren massacrats o deportats. Els russos van arribar a la ciutat en la seva ofensiva de primavera del 1915, però foren rebutjats per un contraatac turc poc després.,<ref name="SAE"/> El 1970 es va construir una central hidroelèctrica.