Marina el Monjo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 22:
|patronatge = [[Polistena]], [[Casole Bruzio]], [[Santa Marina di Milazzo]], [[Santa Marina Salina]], [[Filandari]], [[Cumia Inferiore]], [[Santa Marina Salina]]
}}
'''Marina el Monjo''' o '''Marí''' (Bitínia, ~460 o 725 - Qannoubine, Síria, 508 o 765) fou una dona, que va viure com a [[monjo]] en un monestir masculí del [[Líban]]. És venerada com a [[sant]]a a tota la cristiandat.
==Hagiografia==
Marina nasqué a [[Bitínia]] de pares cristians cap al [[725]]. En morir la mare, el seu pare '''Eugeni''' decidí de retirar-se a un monestir a Qannoubine ([[Síria]]); Marina volia seguir-lo i, per no separar-se'n, ingressà al monestir amb el nom de '''Marí''', fent-se passar per home. Amb els cabells curts i vestida amb l'hàbit i la caputxa, podia passar-hi desapercebuda. Va viure al monestir fins a la mort del seu pare, deu anys després, fent la mateixa vida que els altres monjos i seguint els ensenyaments del seu pare.
Durant un viatge amb tres companys, passà la nit a una posada. La filla del posader, que havia quedat prenyada d'un soldat feia poc, va acusar '''Marí, el monjo''' d'aquell fet. Acusada injustament, Marina ho considerà com una prova de penitència i no se'n defensà: l'[[abat]], llavors, l'expulsà del monestir i l'obligà a fer-se càrrec del nen, a qui posà el nom de '''Fortunat'''.
Va criar el nen com va poder, vivint de la caritat, durant deu anys, en els quals Marina romangué sempre prop del monestir, sense descobrir el seu sexe real, i fent penitència per la culpa que no havia comès. Després de tres anys, i per intercessió dels monjos que no havien cregut l'acusació, l'abat la tornà a admetre, però fent-li fer, com a penitència, els treballs més durs. El nen, mestrestant, s'educava per ésser monjo. En arribar als quaranta anys va emmalaltir i, tres dies després, el suposat monjo va morir.
Quan els monjos l'amortallaven per sebollir-lo, descobriren que era una dona. Llavors entengueren que havia estat difamada i víctima d'una mentida, alhora que n'admiraren la resignació que havia mostrat. Fou sebollida al monestir, com un monjo més. A la seva tomba es van produir miracles, i la posadera i el soldat hi anaren i confessaren la seva maldat davant tothom.
Línia 53:
== Enllaços externs ==
* [http://www.intratext.com/IXT/ITA1836/_P1G.HTM Domenico Cavalca, "Vite dei Santi Padri. Vita di Santa Marina Vergine"]
* [http://digilander.libero.it/ortodossia/Marina.htm Santi ortodossi d'Italia. Marina la siciliana]
* [http://www.eschaton.it/blog/?p=1185 Il testo di una rappresentazione della vita della santa]
{{Autoritat}}
| |||