Barret frigi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB
Correcció d'enllaços interns, ortografia, etc.
Línia 1:
El '''barret frigi''' és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb [[llana]] o [[feltre]].
 
Aquesta peça ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba en la [[regió de Frígia]], [[Àsia Menor]], en l'actual [[Turquia]]. En l'[[Art de l'antiga Grècia|art grec]] del període [[període hel·lenístic]] apareix com a abillament característic dels orientals. És un dels atributs del déu [[Mitra]], o Mitras, en el culte de possible origen iranià conegut com a [[mitraisme]].
 
En època romana, la gorra frígia (anomenada ''pileus'') era el distintiu dels [[llibert]]s. Va Ser utilitzat també simbòlicament pels assassins de [[Juli CésarCèsar]]. Tal vegada per aquesta raó, durant la [[guerra de la Independència dels Estats Units]] i la [[Revolució Francesa]] va ser adoptat com símbol de la llibertat.
 
En un mosaic bizantí de l'església de Sant Apolinar el Nou (segle VI), en Ràvena, els [[ReyesReis Mags d'Orient|mags d'Orient]] que acudeixenacuden a adorar a Jesús duen sengles barrets frigis.
 
[[Fitxer:Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple.jpg|thumb|200 px|esquerra|''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix]]
 
En el {{segle|XIX}}, el barret frigi es consagra definitivament com símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. En duu l'al·legoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre de d'[[Eugène Delacroix]], de [[1830]]. [[Marianne]], personificació de la República Francesa, duu com a lligadura un barret frigi. Durant els segles XIX i XX ha estat utilitzat com a símbol en diverses repúbliques.
 
[[Fitxer:Coat_of_arms_of_Argentina.svg|thumb|150px|dreta|Escut de l'Argentina]]
En l'actualitat figura, com símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions [[Amèrica Llatina|llatinoamericanes]], com a l'[[Escut de l'Argentina|Argentina]], [[Escut de Bolívia|Bolívia]], [[Escut de Colòmbia|Colòmbia]], [[Escut de Cuba|Cuba]], [[Escut d'Haití|Haití]], [[Escut de Nicaragua|Nicaragua]], [[Escut d'El Salvador|El Salvador]] i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.
 
S'ha pensat que la [[barretina]] catalana pot tenir l'origen en el barret frigi perquè la seva forma és pràcticament idèntica. "L'historiador" [[Enric Riba i Garcia]] sosté la teoria que l'origen de la barretina és aquest tocat, i en relació amb això, argumenta que les proves gràfiques que es troben de la presència de barrets frigis a la història d'[[Amèrica]], es deuen al fet que els catalans foren els veritables descobridors d'aquest continent i els seus primers colonitzadors.<ref>Institut Nova Història: [http://www.inh.cat/articles/La-barretina-i-la-seva-implicacio-a-America La barretina i la seva implicació a Amèrica]</ref>
 
La lligadura que duen [[Santa Claus]] o el [[PapàPare Noel]] (figures basada en [[Nicolau de Mira|Sant Nicolau de Bari]], bisbe de Mira, a [[Lícia]], [[Àsia Menor]], que va morir cap a l'any [[350]]) podria ser també una derivació del barret frigi (segons altres autors, la lligadura de Santa Claus procedeix de la [[mitra (indumentària)|mitra]] dels bisbes).
 
== Referències==