Toghril Beg I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de u → d'u, segle XI → {{segle|XI}} , en lloc de → en comptes de, va tardar → va trigar (2) AWB
m Corregit: -titol +títol
Línia 4:
Quan va néixer la tribu dels [[oghuz]] encara pasturava a les estepes al nord de [[Khwarizm]]. A la mort del seu pare Mikail, ell i el seu germà foren criats a la zona de [[Djand]] pel seu avi [[Seljuk]] que fou el pare de quatre fill de noms bíblics: Mikail, Israil (Arslan), Musa, i Jonah (Yunus) potser per haver servit amb els khàzars; en tot cas la família no va trigar a esdevenir musulmana si és que no ho era ja a l'inici del segle XI. Als anys vint del {{segle|XI}} els germans Toghril i [[Čaghri Beg]], fills de Mikail, van servir als [[karakhànides]] de Bukhara amb [[Altigin ibn Boghra Khan]] (Ali Tekin). El 1025 aquest darrer fou derrotat per les forces de [[Mahmud de Gazni]] i del [[gurkhan]] [[karakhànida]] [[Kadir Khan]]. Un dels fills de Seljuk, Arslan-Israil, es va establir a territori [[gaznèvida]], però Çağrı i Tughril van restar al costat d'Ali Tegin o Altigin; un temps després es van enemistar amb el seu senyor i van abandonar [[Transoxiana]] cap a [[Khwarizm]] entre 1030 i 1034. Com que el cap oghuz Abul Fawaris [[Shah Malik]] s'havia fet amb el poder a [[Djand]], van haver de sortir d'aquesta zona; a la mort de [[Mahmud de Gazni]] el 1030, els desordres van ser la causa de que els turcmans gaznèvides sortissin dels campaments establerts a Khurasan, i Çağrı i Tughril, un oncle d'aquestos, Musa Yaghbu, i un parent (germanastre o bé cosí de Togril i Čaghri Beg, segons les fonts) de nom [[Ibrahim Inal]], van signar un acord amb el nou sultà [[Masud I ibn Mahmud]] per ocupar el seu lloc i van rebre el govern de la part nord del Khurasan occidental (l'estepa d'aquesta zona); en endavant en comptes de servir al sultà van començar a actuar pel seu compte i a saquejar les ciutats, i els habitants es van posar contra Masud I, al que consideraven que pagaven els impostos i a canvi no els defensava. D'altra banda es va formar un partit al Khurasan que considerava millor estar sotmesos als dos germans seljúcides que al gaznèvida, ja que així aconseguirien desviar als turcmans a saquejar cap a altres llocs.
 
El 1036 Çağrı Beg Dawud es va presentar davant [[Merv]] que li va obrir les portes, i va fer llegir la [[khutba]] en el seu propi nom. Tughril Beg va fer el mateix poc després a [[Nishapur]] agafant el titoltítol d{{'}}''al-Malik al-Muazzam'' (El més Eminent dels Sobirans). Vers 1037 [[Herat]] es va sotmetre a Çağrı Beg Dawud, que hi va entrar i va enviar alguns parents en direcció a [[Sistan]]. Quan Masud I va reaccionar va esclatar la guerra, que finalment fou guanyada pels dos germans a la decisiva batalla de [[Dandankan]] el [[23 de maig]] de [[1040]]. Després de la batalla es va produir un repartiment de territoris: Çağrı Beg Dawud va obtenir el Khurasan; el domini de [[Sistan]] fou atribuït a la branca de Musa Yabghu, l'oncle de Çağrı i Tughril; i aquest darrer va rebre els territoris a conquerir a l'occident (Iran).
 
==Conquestes a l'Iran==