Sant Romà de Lloret de Mar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Girona. Darrera aquest > Girona. Darrere aquest
m Corregit: patmapa"/> Al 1920 > patmapa"/> El 1920
Línia 52:
A principis del segle XX, i com a conseqüència de la riquesa que comerç amb Amèrica havia portat a la vila, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del [[Modernisme]], i va ser obra de [[Bonaventura Conill i Montobbio]], arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la [[façana]], amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb [[Cúpula|cúpules]] d'aire [[Arquitectura bizantina|bizantí]]. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant [[mosaic]]s, la tècnica del [[trencadís]] i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona.<ref name="llibre-lloret"/>
 
Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes. Es canviaren els revestiments, la façana i la sagristia. Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914. Durant les reformes de 1909-1916 l'atri de l'entrada, actualment desaparegut, també fou transformat. Era un cos avançat amb un petit atri sobresortint rematat per cúpules d'estil bizantí. Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra. Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.<ref name="patmapa"/> D'entre les decoracions anteriors del 1916, cal destacar també les imatges i obres d'Enrich (Sant Sebastià, Sant Isidre i Verge de la Mercè), J. Llimona (Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i Grup del Santíssim Sagrament), Clarassó (Verge del Roser) i J. Llaverias (Retaule de la Mare de Déu del Carme)<ref name="patmapa"/> AlEl 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l'arquitectura modernista de Lloret.<ref name="patmapa"/>
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la major part de la decoració modernista, mobles, imatges i retaules de la parròquia van ser destruïts.<ref name="llibre-església3">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 168-172}}</ref> De tota manera, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar nou taules del retaule renaixentista de [[Pere Serafí]]. També es van preservar (amagades en un fals sostre del temple) vuit teles que havien format part d'un [[retaule]] del Roser. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic d'aquesta església. De les incorporacions posteriors, val la pena destacar la imatge de la Verge de Loreto i un Sant Crist, ambdues obres van ser elaborades per l'escultor [[Enric Monjo i Garriga|Enric Monjo]].<ref name="llibre-lloret2">{{ref-llibre |cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona|any= 2004|editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines=pàg. 35}}</ref>