Qarakhànida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: khans del que es té noticia es Satuk > khans de què es té noticia és Satuk
m Corregit: -sotmes +sotmès
Línia 78:
El qarakhànida de Transoxiana Arslan Khan (Muhammad II ibn Sulayman, nebot i gendre de Sandjar) va fugir davant la invasió del seu parent, però Sandjar el va instal·lar de nou a Transoxiana fins al [[1130]] en què enemistats els dos homes,<ref> per les intrigues del clergat sunnita que adquiria progressivament més influència a Bukharà i Samarcanda</ref> Sandjar va ocupar Samarcanda i Arslan fou enderrocat i substituït pel seu parent qarakhànida Hassan Tegin ([[1130]]-[[1132]]), i després per Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad ([[1132]]-[[1141]]), un altre nebot de Sandjar.
 
El [[1141]] la Transoxiana fou envaïda pels [[kara-khitai]] emigrats des de la Xina que onze anys abans havien sotmessotmès el khanat oriental. Sanjar els va anar a fer front amb el suport de Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad però va patir una greu desfeta a l'estepa de Katwan prop de [[Samarcanda]] ([[9 de setembre]] del [[1141]]) i va haver de fugir al Khurasan.<ref> el paper del turc Atsiz, shah de [[Khwarazm]], que hauria cridat als kara khitai contra Sandjar, es discutit; Barthold refuta completament l'acusació </ref> Transoxiana va passar als kara-khitai, i Atsiz de [[Khwarazm]] es va revoltar contra els seljúcides.
 
Elks kara khitai van posar al tron de Samarcanda a diversos khans titelles, i a Bukharà el poder va passar de facto als caps religiosos sunnites, els sudur de la família Burhan, lleials als kara khitai tot i que eren pagans (pero tolerants). Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad va restar al [[Gran Khorasan |Khurasan]] fins a la seva mort el [[1164]], i quan Sandjar fou fet presoner pels oghuz va ser proclamat emir de Khurasan per l'exèrcit seljúcida mancat de cap ([[1153]]). Sandjar fou alliberat el 1156 i Mahmud va reprendre el títol quan va morir ([[1157]]). La seva branca (branca hasanita) es va extingir amb els seus fills Nasr i Muhammad i el khanat va quedan en poder de la branca alida.