Androcentrisme: diferència entre les revisions

Emmarca les capacitats de l'ésser [[Mascle (biologia)|masculí]] com [[motor]] individual i universal de l'esdevenir [[humanitat|humà]]. Considera, doncs, el moment o configuració de la [[ment]] [[masculinitat|masculina]] clàssica, com referent universal en oposició a l'immòbil, a l'immutable, a l'estàtic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment elevada.

El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic per [[Charlotte Perkins Gilman]] qui en va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com dels problemes que en resultaven a ''The Man-Made World or, Our Androcentric Culture'', publicat el [[1911]]. Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxis societària on els agents components assumeixen [[rol de gènere|rols]] funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades [[complementari|complementàries]].