Boza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Consum: Hi ha un llibre sobre boza. Mées que aqui, a EN:WP, d'on es traduit, hi ha molta WP:OR en cop d'utilitzar la font "specific".
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 10:
== Història ==
[[Fitxer:Boza from Vefa.jpg|thumb|300px|Boza de la famosa marca "Vefa Bozacısı", productors de boza a [[Turquia]] des de 1876.]]
Els orígens de la Boza daten de les poblacions que van viure antigament en les regions d'[[Anatòlia]] i [[Mesopotàmia]].{{CN|data=febrer de 2016}} La fórmula de la seua recepta va ser presa posteriorment pels otomans i divulgada a través dels territoris conquistats per ells. L'historiador grec [[Xenofont]] va fer indagacions sobre l'esmentat que es bevia en l'est d'Anatòlia l'any [[401 aC]], i que s'emmagatzemava en [[gerra|gerres]] de fang que se soterraven sota el sòl. Aquesta especialitat local es va mantenir en la regió d'Anatòlia fins a l'arribada dels Turcs, que van ser els que van prendre la beguda i li van posar el nom de ''boza'', una paraula que deriva de l'[[idioma persa|persa]] ''buze'' que significa [[mill]]. La ''boza'' va tenir els seus moments daurats durant el transcurs de l'[[imperi Otomà]] sent aquesta beguda un dels elements més importants en el comerç entre les ciutats i estats. El consum de boza va ser lliure fins a l'arribada del {{segle|XVI|s}}, però l'elaboració de la beguda denominada ''Tartar boza'' que es diluïa amb [[opi]] va fer que les autoritats prohibiren la beguda, el [[Sultà]] [[Selim II]] (1566-1574).
 
En el {{segle|XVII|s}} el Sultà [[Imperi Otomà|otomà]] [[Mehmed IV]] (1648-1687) va prohibir les begudes alcohòliques, entre les quals es trobava la ''boza'' dins d'aquesta categoria, tancant totes les tendes que ho comercialitzaven. El {{segle|XVII}} el viatger turc [[Evliya Çelebi]] esmenta en el seu diari que la ''boza'' era una beguda molt popular en el seu temps i que hi havia més de 300 tendes de ''boza'' emprant a prop de 1005 persones només a [[Istanbul]]. També descriu un tipus de beguda no-alcohòlica i lleugerament dolça similar a la ''boza'' i de color [[llet]]ós que es consumia a gran part pels Albanos. En aquestes èpoques es considerava una beguda típica de soldats, degut al fet que no posseeix un gran contingut alcohòlic, la boza pot beure's en grans quantitats sense embriagar, i proporciona alguna eufòria a més de fortalesa a causa dels seus continguts nutricionals. Tal com narra Evliya Çelebi els productors de ''boza'' eren molt nombrosos a l'exèrcit. La beguda de boza era permesa en els ambients castrenses.