Dinastia dels Habsburg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
== Branques i etapes del llinatge ==
 
La família dels Habsburg ha passat per etapes molt diferents i s'ha ramificat en branques diferents, situació lògica d'acord amb la llargada temporal en què han estat presents en la vida pública europea:
* Els prínceps alemanys ([[1279]] - [[1519]])
* Els [[Casal d'AustriaÀustria|Habsburg hispànics]] de la [[monarquia universal]] ([[1516]]-[[1700]])
* Els Habsburg pròpiament austríacs, primer [[Arxiducat d'Àustria|arxiducs d'Àustria]] i emperadors elegits del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] (1156/1453-1804) i després [[Imperi Austríac|emperadors d'Àustria]] ([[1804]]-1867/[[1918]])
 
== Els Habsburg als territoris de parla catalana (1516-1714) ==
 
Als diversos [[Països Catalans]], com a part de l'antiga [[Corona d'Aragó]], així com a la [[Corona de Castella]] els Habsburg hi regiren per successió dinàstica: essent el primer d'ells l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], al ser el nét dels [[reis catòlics]]. Quan Carles va abdicar va originar dues dinasties de la família diferents: els Habsburg que regirien com a emperadors del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al centre d'Europa; i els Habsburg que regirien la [[Monarquia Hispànica]] i llurs possessions d'ultramar, els quals aquests segons foren els sobirans dels diversos països catalans al llarg de bona part de l'edat moderna entre el 1516/1519 i el 1707/1714.<ref name="Diccionari"/>
 
Linha 17 ⟶ 15:
 
=== Llista i característiques ===
:1) '''[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] (I també als països de la Corona d'Aragó)''' que regnà a casa nostra entre 1516-1556: Amb només 16 anys, el [[1516]] va succeir a la pràctica el seu avi [[Ferran II el Catòlic]] com a sobirà dels estats que conformaven la Corona d'Aragó (i igualment féu a la Corona de Castella). Al [[Principat de Catalunya]] fou va jurar com a comte de Barcelona el [[1519]] en nom propi però també en el de la seva mare [[Joana la Boja]] (a través de la qual li venien els drets successoris del seu avi).<ref name="Diccionari"/> La notícia que havia estat elegit emperador li va arribar precisament a Barcelona, motiu pel qual va marxar per ser coronat (fet que succeí a Aquisgrà el 1520), però sense convocar les necessàries [[Corts del Regne de València]].<ref name="GEC1">[[#GEC1|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Carles va regir llurs vastes possessions seguint la concepció medieval borgonyona (i catalana) patrimonial que entenia els diversos estats com a subjectes autogovernats per llurs pròpies lleis i interessos, i que l'únic que tenien en comú era un mateix sobirà. Pel que fa a la Corona d'Aragó, va establir el costum de convocar les corts a [[Montsó]] per als tres regnes,<ref name="GEC1"/> ([[Corts de Montsó (1533)|1533]], [[Corts de Montsó (1537)|1537]], [[Corts de Montsó (1542)|1542]], [[Corts de Montsó (1547)|1547]], [[Corts de Montsó (1553)|1553]]). Seguint la tradició medieval (i la necessitat política) va ser un monarca itinerant, i visità en diverses ocasions els estats catalans (per ex. el 1535 era a Catalunya per organitzar l'[[Expedició a Tunis (1535)|Expedició a Tunis]]).<ref name="Diccionari"/>
 
:1) '''[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] (I també als països de la Corona d'Aragó)''' que regnà a casa nostra entre 1516-1556: Amb només 16 anys, el [[1516]] va succeir a la pràctica el seu avi [[Ferran II el Catòlic]] com a sobirà dels estats que conformaven la Corona d'Aragó (i igualment féu a la Corona de Castella). Al [[Principat de Catalunya]] fou va jurar com a comte de Barcelona el [[1519]] en nom propi però també en el de la seva mare [[Joana la Boja]] (a través de la qual li venien els drets successoris del seu avi).<ref name="Diccionari"/> La notícia que havia estat elegit emperador li va arribar precisament a Barcelona, motiu pel qual va marxar per ser coronat (fet que succeí a Aquisgrà el 1520), però sense convocar les necessàries [[Corts del Regne de València]].<ref name="GEC1">[[#GEC1|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Carles va regir llurs vastes possessions seguint la concepció medieval borgonyona (i catalana) patrimonial que entenia els diversos estats com a subjectes autogovernats per llurs pròpies lleis i interessos, i que l'únic que tenien en comú era un mateix sobirà. Pel que fa a la Corona d'Aragó, va establir el costum de convocar les corts a [[Montsó]] per als tres regnes,<ref name="GEC1"/> ([[Corts de Montsó (1533)|1533]], [[Corts de Montsó (1537)|1537]], [[Corts de Montsó (1542)|1542]], [[Corts de Montsó (1547)|1547]], [[Corts de Montsó (1553)|1553]]). Seguint la tradició medieval (i la necessitat política) va ser un monarca itinerant, i visità en diverses ocasions els estats catalans (per ex. el 1535 era a Catalunya per organitzar l'[[Expedició a Tunis (1535)|Expedició a Tunis]]).<ref name="Diccionari"/>
 
:2) '''[[Felip II de Castella|Felip II]] (I)''' entre 1556-1598: Felip va succeir Carles quan aquest abdicà el [[1556]]. Educat a la castellana, va seguir una política totalment antagònica a la del seu pare: Aviat va establir [[Madrid]] i [[El Escorial]] (1561) com a seu de la cort i residència reial, reduint les visites als seus estats i establint definitivament la pràctica de l'[[absentisme]] tant habitual de la dinastia dels Habsburg.<ref name="Diccionari"/> Va visitar el Principat el 1564 i el 1585.<ref name="Diccionari"/>
Linha 38 ⟶ 35:
 
== Vegeu també ==
* [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[843]] - [[1648]])
* [[Imperi austrohongarès]] ([[1867]] - [[1918]])
* [[Història del Dret català]]