|
La vacuna es va provar en més de 41.000 voluntaris a [[Amèrica Llatina]], on a principis de 1994 van ser inoculats 45 voluntaris que van demostrar que la vacuna indueix una forta [[sistema immunitari|resposta immunitària]] (entre un 40 i un 60% en els adults, i fins a un 77% en els nens) contra la malària, sense provocar greus efectes secundaris. Finalment, després de ser avaluada en [[Gàmbia]], [[Tanzània]] i [[Tailàndia]], la vacuna va demostrar no tenir l'efectivitat aspirada pel doctor Patarroyo, per la qual cosa es va aturar el procés de fabricació i vacunació amb la SPF66.A partir d'aquest moment els laboratoris del Dr. Patarroyo s'han dedicat a estudiar la vacuna amb l'objectiu de tenir un 99,9% d'efectivitat en tots els casos. La SPF66 es va convertir en la vacuna més efectiva contra la malària fins avui desenvolupada.
Les vacunes per la malària estan en desenvolupament, encara no hi ha una vacuna disponible completament eficaç. Els primers estudis prometedors que demostren la possibilitat d'una vacuna contra la malària es van realitzar el 1967 per la immunització de ratolins amb [[esporozoit]]s atenuats per radiació, que brinden protecció al voltant del 60% dels ratolins posterior a la injecció amb normal, viable esporozoits. Des de la dècada de 1970, s'ha produït un considerable esforç per desenvolupar estratègies de vacunació similars en els éssers humans. Es va determinar que una persona pot protegir-se d'una infecció per [[Plasmodium falciparum|''Plasmodium falciparum'']] si rep picades de més de 1.000mil mosquits infectats per la irradiació. En general, s'ha acceptat que no és pràctic proporcionarsotmetre a les persones de risc, amba aquesta estratègia de vacunació, però queaquesta idea ha estat recentmentqüestionada qüestionat amb elpel treball que està realitzant eldel doctor [[Stephen Hoffman]], de Sanaria, un dels principals investigadors que originalment va seqüenciar el genoma de ''Plasmodium falciparum''. El seu treball més recent ha girat entorn de la solució del problema de logística de la preparació i aïllament dels paràsits equivalents als mil mosquits irradiats, per a l'emmagatzematge massiu i la inoculació dels éssers humans. La companyia ha rebut recentment diverses multimilionàries subvencions de la [[Fundació Bill i Melinda Gates]] i el govern dels [[Estats Units|EUA]] a principis de començar els estudis clínics en 2007 i 2008. L'[[Institut de Recerca Biomèdica de Seattle]] (SBRI), finançat per la [[Iniciativa Vacuna contra la Malària]], asseguraassegurava el 2009 als possibles voluntaris que el [[2009]]els assaigs clínics no seràserien un risc per a la vidaseva l'experiènciasalut. Si bé molts voluntaris a [[Seattle]] realment contrauenvan contraure la malaltia, la soca clonada utilitzada en els experiments es pot curar, i no causarcausa una forma recurrent de la malaltia. "Alguns dels participants obtindrà drogues experimentals o de les vacunes, mentre que altres rebran un [[placebo]]."
La revista [[The Lancet]] publicà el [[16 d'octubre]] del [[2004]] els resultats inicials del major [[assaig clínic]] d'una [[vacuna]] contra la malària en [[Àfrica]], en un article<ref>Alonso PL,
Sacarlal J, Aponte JJ ''et al''. (2004) ''Efficacy of the RTS,S/AS02A vaccine against Plasmodium falciparum infection and disease in young African children: randomised controlled trial'' [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=pubmed&cmd=Retrieve&dopt=AbstractPlus&list_uids=15488216&query_hl=16&itool=pubmed_DocSum Pubmed]. </ref> l'autor principal del qual és Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la [[Universitat de Barcelona]] i titular de la Càtedra [[UNESCO]] del Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible en la [[UB]].
Actualment, existeix una gran varietat de vacunes sobre la taula. Vacunes pre-eritociticas (vacunes que s'adrecen als paràsits abans que arribi a la sang), en particular, les vacunes basades en CSP, formen el major grup de recerca de la vacuna contra la malària. Altres vacunes: les que tracten d'induir immunitat a la sang, etapes de la infecció, les que tracten d'evitar les patologies més severes de la malària mitjançant la prevenció de l'adhesió del paràsit a la sang, i laaquelles transmissióque depretenen el bloqueig de lesla vacunes quetransmissió aturenaturant el desenvolupament del paràsit en el mosquit just després que el mosquit ha prespicat una mica de sang d'una persona infectada. És d'esperar que la seqüenciació del genoma de ''P. falciparum'' proporcionarà objectius per a nous medicaments o vacunes.
== Altres mètodes ==
La tècnica dels insectes estèrils s'està perfilant com un possible mètode de control dels mosquits: quan mascle estèrils són alliberats i s'aparellen amb femelles salvatges aquestes queden sense fecundar, reduint-se la mida de la població en la generació següent. L'ús d'insectes [[transgènic]]s, o [[Organisme modificat genèticament|genèticament modificats]], pot permetre reduir la duració de la vida de les mosquits femelles, i per tant la probabilitat d'infecció, o també fer més resistents a la malària les poblacions salvatges de mosquits. La recerca a l'[[Imperial College]] de [[Londres]] va crear el primer mosquit transgènic per al paludisme, amb la primera espècie resistent a ''Plasmodium,'' segons va anunciar un equip de la [[Case Western Reserve University a Ohio]], el 2002.
La formació en el reconeixement dels símptomes de la malària ha reduït el nombre de casos en algunes zones del món en desenvolupament fins a un 20%. Reconèixer la malaltia en les primeres etapes també pot evitar els casos de mortalitat. A través de programes formatius es pot també educar la població per a reduir les superfícies d'aigües estancades exposades, bé eliminant-les, cobrint-les, renovant l'aigua periódicament. Especialment indicat en les zones urbanes on hi ha grans concentracions humanes, la qual cosa fa més probable la transmissió. L'ús de
El 22 de desembre de 2007, la publicació PLoS Patògens estudi va trobar que els [[cogombre de mar|cogombres de mar]] bloquegen la transmissió del paràsit de la malària, ja que produeixen la [[proteïna]] [[lecitina]] (que retarda el creixement dels paràsits).
Una altra via per aturar la malària en el tercer món que s'ha utilitzat extensament en el passat per combatre al vector de transmissió és la utilització d'insecticides, com les Piretrines o el DDT. EsEl [[Conveni d'Estocolm]] va prohibir de forma general la utilització de DDT per a ús agrícola, però l'ús d'aquesten últimpetites pelsquantitats seusamb possiblesfinalitats efectesde ensanitat pública, com la salutimpregnació ide enmosquiteres lao de les parets de les cases on els mosquits reposen després d'haver faunapicat, peròestà existeixenpermès en propostesaquest deconveni atenent revisara aquestales prohibiciópropostes tande estricta.diversos grups de científics<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/1999/aug/30/sarahboseley1 |títol =Malaria fears over planned DDT ban |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor=http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley |coautors = |data=[[30 d'agost]] |format =|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref> Es considera ara que un ús mesurat amb fins sanitaris, diferent de l'ús massiu amb fins econòmics que va ser objecte en el passat,i és una bonapràctica opciórecomanada per all'[[Organització control o eradicacióMundial de la malàriaSalut|OMS]] sota condicions molt controlades, i es limitenper a l'interior de les cases i teulades en les zones on aquesta malaltia és endèmica, segonstot l'[[OMS]].i que Algunsalguns grups ambientalistes, com la [[Pesticides Action Network]] no estan d'acord amb aquesta mesura.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2006/sep/16/unitednations |títol =Banned pesticide backed for malaria control |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[ 20082006]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor =http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley|coautors = |data = |any=[[2006]] |mes =[[16 de setembre]] |format =artículo periodístico|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref> ▼Abans de DDT, la malària s'ha eradicat o controlat també en diverses zones tropicals mitjançant l'eliminació de la intoxicació o la cria dels mosquits o dels hàbitats aquàtics de les etapes de la larva, per exemple, o l'aplicació d'ompliment d'oli als llocs amb aigua estancada. Aquests mètodes han vist poca aplicació a l'[[Àfrica]] durant més de mig segle.
▲Una altra via per aturar la malària en el tercer món que s'ha utilitzat extensament en el passat per combatre al vector de transmissió és la utilització d'insecticides, com les Piretrines o el DDT. Es va prohibir l'ús d'aquest últim pels seus possibles efectes en la salut i en la fauna, però existeixen propostes de revisar aquesta prohibició tan estricta.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/1999/aug/30/sarahboseley1 |títol =Malaria fears over planned DDT ban |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor=http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley |coautors = |data=[[30 d'agost]] |format =|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref> Es considera ara que un ús mesurat amb fins sanitaris, diferent de l'ús massiu amb fins econòmics que va ser objecte en el passat, és una bona opció per al control o eradicació de la malària sota condicions molt controlades, i es limiten a l'interior de les cases i teulades en les zones on aquesta malaltia és endèmica, segons l'[[OMS]]. Alguns grups ambientalistes, com la [[Pesticides Action Network]] no estan d'acord amb aquesta mesura.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2006/sep/16/unitednations |títol =Banned pesticide backed for malaria control |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor =http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley|coautors = |data = |any=[[2006]] |mes =[[16 de setembre]] |format =artículo periodístico|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref>
Vector control refers to methods used to decrease malaria by reducing the levels of transmission by mosquitoes. For individual protection, the most effective insect repellents are based on DEET or picaridin.<sup>[56]</sup> Insecticide-treated mosquito nets (ITNs) and indoor residual spraying (IRS) have been shown to be highly effective in preventing malaria among children in areas where malaria is common.<sup>[57][58]</sup> Prompt treatment of confirmed cases with artemisinin-based combination therapies (ACTs) may also reduce transmission.<sup>[59]</sup>
Mosquito nets help keep mosquitoes away from people and reduce infection rates and transmission of malaria. Nets are not a perfect barrier and are often treated with an insecticide designed to kill the mosquito before it has time to find a way past the net. Insecticide-treated nets are estimated to be twice as effective as untreated nets and offer greater than 70% protection compared with no net.<sup>[60]</sup> Between 2000 and 2008, the use of ITNs saved the lives of an estimated 250,000 infants in Sub-Saharan Africa.<sup>[61]</sup> About 13% of households in Sub-Saharan countries owned ITNs in 2007<sup>[62]</sup> and 31% of African households were estimated to own at least one ITN in 2008. In 2000, 1.7 million (1.8%) African children living in areas of the world where malaria is common were protected by an ITN. That number increased to 20.3 million (18.5%) African children using ITNs in 2007, leaving 89.6 million children unprotected<sup>[63]</sup> and to 68% African children using mosquito nets in 2015.<sup>[64]</sup> Most nets are impregnated with pyrethroids, a class of insecticides with low toxicity. They are most effective when used from dusk to dawn.<sup>[65]</sup> It is recommended to hang a large "bed net" above the center of a bed and either tuck the edges under the mattress or make sure it is large enough such that it touches the ground.<sup>[66]</sup>
Indoor residual spraying is the spraying of insecticides on the walls inside a home. After feeding, many mosquitoes rest on a nearby surface while digesting the bloodmeal, so if the walls of houses have been coated with insecticides, the resting mosquitoes can be killed before they can bite another person and transfer the malaria parasite.<sup>[67]</sup> As of 2006, the World Health Organization recommends 12 insecticides in IRS operations, including DDT and the pyrethroids cyfluthrin and deltamethrin.<sup>[68]</sup> This public health use of small amounts of DDT is permitted under the Stockholm Convention, which prohibits its agricultural use.<sup>[69]</sup> One problem with all forms of IRS is insecticide resistance. Mosquitoes affected by IRS tend to rest and live indoors, and due to the irritation caused by spraying, their descendants tend to rest and live outdoors, meaning that they are less affected by the IRS.<sup>[70]</sup>
There are a number of other methods to reduce mosquito bites and slow the spread of malaria. Efforts to decrease mosquito larva by decreasing the availability of open water in which they develop or by adding substances to decrease their development is effective in some locations.<sup>[71]</sup> Electronic mosquito repellent devices which make very high frequency sounds that are supposed to keep female mosquitoes away, do not have supporting evidence.<sup>[72]</sup>
== Referències ==
|
