Heraclea Pòntica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: encontres → partits, ex- → ex, la plaça de → la posició de, en lloc de → en comptes de, tingué → va tenir , va tardar → va trigar (2) AWB |
m Corregit: adonessin de que havia > adonessin que havia |
||
Línia 105:
Llavors va arribar Barba al capdavant de forces procedents d'Itàlia i el general Triarius va avançar i va assetjar [[Apamea]] que va resistir un temps, fins que finalment va obrir les seves portes als romans. Les tropes romans van entrar seguidament a Prusa (l'antiga Cieros), al peu del mont Olimp d'Àsia, els ciutadans de la qual li van obrir les portes. Des d'allí Triarius va dirigir les seves forces en direcció a la costa. Triarius va arribar a Nicea on hi havia una guarnició pòntica, però com que la ciutat era favorable als romans, els soldats es van retirar de nit cap a Nicomèdia, on era Mitridates, i els romans hi van entrar sense lluita. Nicea va prendre el nom d'una nàiade (una nimfa de riu), de nom Nicea, i fou fundada pels homes que van lluitar amb Alexandre el gran, que eren originaris de la regió anomenada també Nicea, a la Fòcida, després de la mort del conqueridor.
Cotta volia compensar anteriors fracassos i va avançar des de Calcedònia, escenari de la seva derrota, cap a Nicomèdia, on hi havia el rei del Pont. Va acampar prop de la ciutat, però va dubtar en lliurar batalla. Sense esperar a ser cridat, Triarius es va reunir amb Cotta i quan Mitridates es va retirar darrere els murs de Nicomèdia, els romans estaven preparats per assetjar-lo per dos costats. Mentre la flota pòntica fou derrotada en dues batalles que havia lliurat contra Lucul·le a [[Tenedos]] i a la mar Egea, i va veure que ja no tenia prou mitjans per oposar-se a Roma, es va retirar pel riu i, encara que algunes de les seves embarcacions fou destruïda per una turmenta, va arribar al riu ''Hypius'' amb quasi tots els seus vaixells; allí va passar l'hivern i llavors es va dirigir al seu antic amic, Lamacos, que havia aconseguit el poder de Heracleia, demanant la seva ajuda, i li va fer regals i promeses: Lamacos va acceptar de rebre el rei a Heracleia i entregar-li la ciutat, però com que el poble no era favorable a aquesta posició, va fer un banquet fora de la ciutat i va deixar les portes obertes; i aprofitant això, per la traïció de Lamacos, Mitridates es va fer amo de la ciutat, abans que la majoria dels ciutadans s'adonessin
L'endemà el rei es va dirigir al poble amb paraules conciliadores, assegurant la seva bona fe, però va establir una guarnició de quatre mil homes dirigida per Connacorex, amb el pretext de defensar el poble d'un possible atac romà. Va repartir diners al poble, especialment als ciutadans més influents, i va partir en vaixell cap a [[Sinop]]e. Els comandants romans Lucul·le, Cotta i Triarius havien convergit a Nicomèdia i van preparar la invasió del Pont, però quan es van assabentar de la caiguda d'Heracleia en mans del seu enemic van pensar que la ciutat havia canviat la seva aliança i no pas que havia estat una traïció, i van decidir que Lucul·le aniria contra el Pont per Capadòcia, mentre Cotta atacaria Heracleia, i Triarius encapçalaria la flota al [[Hel·lespont]] i [[Propòntida]] a l'espera dels vaixells que Mitridates havia enviat a [[Creta]] i [[Hispània]]. Mitridates per la seva banda va enviar missatgers al rei dels escites, al rei de [[Imperi Part|Pàrtia]], i al seu gendre [[Tigranes II d'Armènia]]; els dos primers no el van ajudar però el darrer, tot i que sempre havia ignorat les peticions de la seva esposa (filla de Mitridates) finalment va accedir a ajudar-lo i va formalitzar una aliança.
| |||