Diferència entre revisions de la pàgina «Harmònica»

12 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
m (Corregit: -consisteix en que +consisteix que)
m (→‎Funcionament: neteja)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Es toca bufant o aspirant l'aire sobre un dels seus forats individuals o sobre múltiples forats d'una vegada. La pressió causada per bufar o aspirar a les cambres on s'allotgen les llengüetes causa que la [[canya (música)|llengüeta]] o llengüetes vibrin a dalt i a baix creant [[so]]. Cada cambra té múltiples llengüetes de [[to (acústica)|to]] variable, de [[llautó]] o [[bronze]], que estan subjectes per un dels seus costats i soltes en l'altre extrem, sent l'extrem solt el que vibra i crea el [[so]].
 
Cada llengüeta té un to individual, i cada to està determinat per la mida de la llengüeta. Les llengüetes més llargues produeixen un so profund i baix i les més curtes en produeixen un de més alt. En certs tipus d'harmòniques els tons de les llengüetes poden variar-se a una altra nota per bufar o aspirar l'aire d'una manera especial (mitjançant la tècnica del ''bending'' o l{{'}}''overbend/overdraw''). Hi ha molts tipus d'harmòniques: diatòniques, cromàtiques, trémolo, orquestrals, baixes, etc. Cada una d'elles es diferencia per seu [[Timbre musical|timbre]] i disponibilitat d'escales per a certs estils de música.
 
L'harmònica diatònica s'usa en el [[blues]], [[música folk]], [[jazz]], [[música clàssica]], [[country]], [[rock and roll]] i [[Música pop|pop]]. A poc a poc està creixent la seva presència també en gèneres més electrònics com el [[dance]] i [[hip hop]], així com en el [[funk]] i el l'[[acid jazz]].
 
== Història ==