Harmònica: diferència entre les revisions

Pinta és el terme amb què es defineix el cos principal de l'instrument, que conté les cel·les que cobreixen les llengüetes. El terme pinta té el seu origen en la similitud entre aquesta peça de l'harmònica i les pintes per a cabell. Les pintes de les harmòniques estaven fabricades tradicionalment de fusta, però en l'actualitat estan fabricades en [[Acrilonitril butadiè estirè|plàstic (ABS)]] o metall (incloent el [[titani]] per a instruments de gran qualitat). Algunes pintes modernes i experimentals tenen complexos dissenys per al direccionat de l'aire en el seu interior.

Es creia que el material de la pinta tenia un efecte en el to de l'harmònica. Mentre que el material de la pinta només té una lleugera influència en el so, l'avantatge principal d'un material sobre l'altre és en el seu desgast. En particular, una pinta de fusta pot absorbir humitat de l'alè de l'harmonista i del seu contacte amb la llengua. Això fa que la pinta s'expandeixi lleugerament, fent l'instrument incòmode de tocar. DiversosS'han provat diversos tipus de fusta i tractaments d'aquesta s'han provat per reduir aquest problema.

Un problema fins i tot més greu amb les pintes de fusta, sobretot en harmòniques cromàtiques (amb els seus prims divisors entre les cambres) consisteix que les pintes s'encongeixen amb el temps. L'encongiment de la pinta pot donar lloc a quequè es produeixin esquerdes a la pinta, a causa del fet que està fixada amb claus o cargols, donant lloc a fugues d'aire. Hi ha harmonistes que s'han hagut d'esforçar molt per restaurar les pintes de fusta i segellar les fugues d'una harmònica feta malbé. Alguns harmonistes acostumen a amarar en aigua les harmòniques amb pinta de fusta (diatòniques, sense vàlvules) per causar una lleugera expansió, amb la intenció que l'espai entre la pinta, els jocs de llengüetes i les xapes protectores sigui més hermètic. Les actuals harmòniques de pinta de fusta són menys propenses a inflar-se i contreure's.