Coeducació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''coeducació''' és una [[metodologia]] educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d'una [[educació]] [[sexista]] sobre els [[nen]]s i les [[nenes]]. Implica que no hi hagi [[segregació]] [[escola]]r per sexes i a més que el material utilitzat, com ara les contribucions "oblidades" de les dones a la cultura i el coneixement i també les formulacions de problemes matemàtics o de les il·lustracions que acompanyen els exercicis, no contribueixin a crear diferents expectatives per a [[home]]s i [[dones]].<ref name=unilleida>[http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/glossari/item/8-coeducacio Coeducació] Tallers per la igualtat: Glosari, [[Universitat de Lleida]] {{ca}}</ref><ref>''Gènere i ensenyament de les ciències'', [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[2008]]. ISBN 9788449025846 {{ca}</ref>
La '''coeducació''' és l'[[educació]] d'ambdós [[sexe]]s en comú i s'oposa a l'[[educació diferenciada]]. A diferència de l'[[educació mixta|escola mixta]], on existeix igualtat formal però no necessàriament real entre els dos sexes, en l'escola coeducativa "la comunitat escolar reconeix l'existència de la jerarquia del model masculí sobre el femení i el professorat està disposat a intervenir per corregir aquesta jerarquia".<ref>{{citar ref|títol=Educació mixta ≠ coeducació|publicació=Eina Sindicat d'informació|volum=345|mes=març|any=2006|editor=[[Unió dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya|USTEC]]-STEs|url=http://www.sindicat.net/dona/calaix/Eina3633.pdf|format=PDF}}</ref>▼
La coeducació neix de la [[pedagogia]] [[feminista]] i inclou el principi d'equivalència, substituint el d'igualtat. Així, no es tracta d'educar les nenes com si fossin nens ni per a que les dones siguin com els homes, sinó de donar a nens i nenes una visió del món que compti amb les dones com a ciutadanes, no com a ciutadans, més enllà d'[[estereotip]]s, terres enganxosos i sostres de vidre. Els valors, les actituds, els currículums i les pràctiques tenen un enfocament integral de gènere, suprimint algunes visions androcèntriques i canviant-les per panoràmiques interculturals que integrin, entre d'altres, la visió de les dones, que són la meitat de la població.<ref>María Josefa Cabello, Jaume Martínez Bonafé, ''Ciutadania, poder i educació'', Ed. Grao, [[2003]]. ISBN 9788478273096 {{ca}}</ref>
Les primeres experiències es portaren a terme als [[Estats Units]] a les darreres [[dècada|dècades]] del [[segle XIX]] i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova. Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es barregen motius pedagògics i ideològics. El terme es va usar històricament també per referir-se a les aules amb barreja entre estudiants negres i blancs a Nord-amèrica.▼
▲
==Història==
▲Les primeres experiències es portaren a terme als [[Estats Units]] a les darreres [[dècada|dècades]] del [[segle XIX]] i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova.{{CC}} Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es barregen motius pedagògics i ideològics. El terme es va usar històricament també per referir-se a les aules amb barreja entre estudiants negres i blancs a Nord-amèrica.{{CC}}
A Catalunya, les primeres escoles de primària amb metodologia de coeducació, no únicament mixtes, van ser permeses durant el [[bienni progressista]] de la [[Segona República Espanyola|segona república]]. Ja aleshores es diferenciava l'escola a la qual accedien nens i nenes, de vegades per qüestions de pressupost, de les que a més tenien el mateix programa educatiu per a uns i altres. Durant la [[guerra civil espanyola]], la [[Generalitat de Catalunya]] va establir la coeducació com a norma general, sent la única vegada a la història d'Espanya en què això ha ocorregut. Hi havia dos tipus d'escola coeducactiva, un al qual els nens i les nenes aprenien el mateix i un altre en el que les nenes, a més, teníen altres asignatures que els permetessin portar l'economia d'una llar, per exemple.<ref>Maria Cristina Ferrer González, Maria Pons Adrover, ''Mestres republicanes, ciutadanes compromeses'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2005]]. ISBN 9788476329092 {{ca}}</ref>
== Referències ==
| |||